Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

12 de març de 2016
0 comentaris

Acte inaugural de l’any Germans Badia, a Torregrossa

Aqueix matí, amb l’amic Josep Maria Renyé, hem anat cap a Torregrossa per tal d’assistir a l’acte inaugural de l’any Germans Badia a la seva vila nadiua. Hi hem arribat d’hora, fent un tomb pel poble no hi havia enlloc cartells anunciant l’acte ni persona que ens en pogués donar raó. Hem entrat a un bar on darrere nostre un home feia saber que una colla de gent de mitjana edat arribats en autobus havia fet cap al poble sense saber ben bé per què.

El meu company em deia que aqueix poble del Pla d’Urgell ha estat traumatitzat fins fa ben poc per les conseqüències de la guerra del 1936-1939, on la repressió a la rereguarda republicana havia fet estralls i la venjança posterior dels aixoplugats pel règim dels vencedors ha perdurat fins als nostres dies. No fa ni dos anys que el monument als “caidos” ha estat retirat del centre del poble i només fa uns mesos l’actual alcalde, Josep Maria Puig, d’ERC, representa per primer cop una nova generació superadora de la fractura civil.

Aqueixa percepció estranya l’hem pogut copsar quan hem comprovat que gairebé cap veí del poble assistia a l’acte organitzat per Francesc Abad i la seva colla de patriotes, tots forasters. Només alguns veterans del Front Nacional de Catalunya dels pobles del voltant acompanyaven l’alcalde i la directora general de Joventut de la Generalitat, Marta Vilalta, entre la cinquantena d’assistents. La memòria del germans Badia està perduda al poble que els va veure néixer, només alguns parents llunyans en serven la remembrança (no sé si ni tan sols eren presents avui al centre cultural). Marta Vilalta reconeixia que feia poc temps que n’havia sentit a parlar a Barcelona. Cap altre militant d’Esquerra hi ha tret el cap, encara menys els de la CUP, refractaris a fer seu el patriotisme insurreccional nostrat que Josep i Miquel Badia encarnaren.

Lluís Duran, historiador i patriota, ha fet una disertació brillant de l’època en la qual els germans Badia visqueren, fonamentalment a Barcelona, com bona part del jovent arribat des de la Catalunya interior al primer terç del segle XX i que nodriren les files del separatisme i el republicanisme popular. Una visió rigorosa que situa en els seus justos termes uns personatges presentats falsament com a referents del proto-feixisme català que no ha existit més que en la ment dels seus detractors.

En acabar hem anat a fer una cassola de tros a l’Ateneu Popular de Mollerussa, preparada pel patriota Jordi Murgó, on hi hem fet cap una bona colla dels assistents a l’acte endrapant enmig d’un ambient de germanor ben reconfortant on només hi he trobat a faltar joves de menys de quaranta anys, essent aqueixa absència la mostra d’un tall generacional al si de l’independentisme que és un símptoma de la feblesa que en aqueixa hora històrica evidencia la causa de la llibertat nacional que els germans Badia representaren al seu temps i que avui ens manca com a poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!