Les aigües turbulentes

Avui he tingut l’oportunitat d’assistir, per raons professionals, a una xerrada sobre l’aranès, el seu marc legal i la situació sòcio-lingüística. La impartia Jusèp Loís Sans, cap del Departament de Cultura i Ensenyament del Conselh General d’Aran, i ho ha fet íntegrament en aranès sense problema de cap tipus, en una nova demostració que només tenen problemes lingüístics els que en volen tenir.

Per molt que ens creguem que ho sabem tot, sempre seguim essent uns ignorants, i avui ho he comprovat assabentant-me de molts aspectes que desconeixia sobre aquesta llengua.

Sabíeu que l’Estatut de 2006 (l’estatutet) declara la llengua occitana (tant parla d’occità com d’aranès) oficial a Catalunya? Si l’article que ho disposa s’aplica estrictament, significarà, per exemple, que qualsevol ciutadà tindrà dret a ser atès en aranès en qualsevol oficina pública catalana; significarà que si un nombre específic d’alumnes vol rebres classes d’aranès a les escoles tindrà dret a tenir-les; significarà que el DOGC s’haurà de publicar en aranès… Pel que sembla, el legislador va voler tractar l’aranès a Catalunya tal com voldria que el català fos tractat a l’estat espanyol. Me n’alegro pel fet, naturalment, però potser s’ha anat més enllà del què els propis aranesos volien.

Sabíeu que la situació de l’aranès és millor del que a vegades diuen els ploramiques dels nostres voltants (els de l’ampolla mig buida)? La immersió lingüística a les escoles s’hi aplica sense cap problema, el fet de pertànyer a Catalunya fa que rebi d’aquesta un tracte molt millor de l’esperable -legislació, presència en mitjans de comunicació, etc.-, les reduïdes dimensions geogràfiques i demogràfiques de la Vall mantenen la cohesió social i dialectal i faciliten les polítiques de normalització i integració… i així podríem seguir. Compte, no tot són flors i violes.

Sabíeu que l’occità compta amb un premi Nobel de Literatura, Frederic Mistral? Segurament que sí ho sabíeu. El que no sabeu és que se li va concedir dues vegades, el 1902, quan per pressions de l’estat francès se li va retirar, i el 1904, quan el va rebre definitivament. L’estat francès continua practicant a dia d’avui una política agressiva i indecent contra l’occità i totes les altres llengües minoritzades de l’hexàgon, contravenint normes de tot tipus.

Ha estat una xerrada verdaderament útil, ha reforçat el meu interès per aquesta llengua i m’ha provocat una sana enveja.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!