“Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700)”, d’Òscar Jané Checa, Editorial Afers, Catarroja, 2006.
El 7 de novembre del 1659 el Regne de França i el d’Espanya signaren
el Tractat dels Pirineus pel qual les comarques que ara integren el Departament dels Pirineus Orientals i que els catalans denominem Catalunya Nord foren escapçades de Catalunya a canvi que França deixés d’ajudar els catalans en la guerra dels Segadors contra Castella.
El llibre d’Òscar Jané és el resultat d’un treball de recerca exhaustiu sobre les vicissituds de la guerra dels Segadors pel que fa a aqueixes comarques del nord català i les conseqüències de la seva annexió a França. És una obra que supera un llibre precedent i molt meritori escrit per Josep Sanabre l’any 1956, “La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonia de Europa (1640-1659)”, editat per la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.
Es tracta d’una reflexió històrica que també incorpora una aproximació al tema des de la perspectiva sociològica i de la psicologia social per tal de comprendre les mutacions identitàries i les lleialtats nacionals derivades dels canvis institucionals i de la imposició d’una frontera estatal a una comunitat nacional preexistent.
Òscar Jané ha aprofundit en aqueixes disciplines entrecreuades tot estudiant els fenòmens nacionals i la noció de frontera estatal, no solsament en el cas de la Catalunya Nord sinó també pel que fa a la Franja de Ponent. Ell és, juntament amb Èric Forcada i altres estudiosos nordcatalans, l’ànima de la revista
Mirmanda.