El bloc d’avui em resulta molt fàcil de redactar. Simplement, em remeto a l’article Independència, de Vicent Partal, editat al mateix Vilaweb. En recomano la lectura, perquè expressa molt bé una idea que defenso: la independència del nostre país no és només una il·lusió o un exercici de coherència o de fidelitat, sinó també una necessitat. Ara no és que volguem la independència: és que és l’única sortida que ens queda després de trenta anys de consensos, peixos al cove i bona fe, per acabar amb frustracions i estatuts retallats i laminats. I la necessitem no tant per qüestions identitàries o sentimentals sinó perquè els trens ens arribin a l’hora, els aeroports siguin gestionats aquí, els impostos no marxin per sempre més…
Amb aquests arguments tot esdevé més fàcil articular-ho socialment. El problema, però, és articular-ho políticament. A veure què som capaços de fer tots plegats.
Per cert, s’acosten les eleccions d’Escòcia…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!