Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

8 de març de 2007
0 comentaris

Dia de la dona???

Avui se celebra el dia de la dona treballadora. Malament quan un col·lectiu, causa o situació social necessita un dia. Vol dir que els altres 364 no ens sensibilitzem per la qüestió.

Sempre he estat en desacord amb l’ús del terme "dona" per assolir la igualtat legal i social dels dos sexes. Si som iguals (o si hem de ser iguals perquè encara no ho som) perquè comencem amb diferències i parlem de "dia de la dona", "Institut Català de les Dones"? En la mesura en què tracem una línia divisòria entre els dos sexes ja estem establint diferències, i per tant afavorim les desigualtats.

(Això em porta a introduir una qüestió més anecdòtica, si voleu: perquè els lavabos públics estan separats per sexes? no ho he acabat mai d’entendre, si no és per seguir una tradició)

En el que també discrepo és amb la paritat en les llistes electorals i en òrgans públics o privats ficada amb calçador. Si l’únic títol per aconseguir un càrrec o una funció determinada és ser "dona" (i no una carrera, un mèrit, un currículum…) malament. Si es tracta d’acostar la representativitat de la llista o òrgan a la realitat social, d’acord, però llavors que es tinguin en compte també altres criteris: l’edat, la raça, l’orientació sexual, la religió, la professió… sempre hi haurà un col·lectiu subrepresentat.

Es parla molt de la "perspectiva de gènere". No sé què és això. Pot ser una manera femenina de veure les coses? Tornem al mateix: si dividim la societat en dues meitats i en dues maneres de veure les coses estem perpetuant el problema. Que les dones són més sensibles? Tots coneixem autèntiques harpies.

Acabo aquesta esbravamenta amb l’irritant ús del llenguatge no sexista. Ja sabeu, és allò dels/de les treballadors/treballadores… Tot per buscar tres peus al gat (gata?) del genèric masculí de tota la vida. Algú creu que pel fet d’emprar l’expressió "nens i nenes" referida als nens en general, es contribueix ni que sigui mínimament a la consecució de la igualtat sexual? Després surt allò tan divertit de l’AMPA: no és un terme de novel·la negra, només correspon a una associació de mares i pares.

Naturalment, estic a favor de la igualtat dels dos sexes, tan legal com social, a tots els nivells i a tot el món. Detesto i condemno totes les situacions d’injustícia o violència que per raó de sexe es cometen arreu, des de les diferències salarials fins a l’obligatorietat de les burkes, des de la violència sexual fins al desequilibri en les feines domèstiques, des dels comentaris masclistes fins a la subrepresentació parlamentària (a pesar del que he dit abans).

Tot i això, hi ha coses que grinyolen. Les situacions de desigualtat, que existeixen, no han de ser compensades amb dictadures pijo-progres de correcció política. El camí és un altre: es troba en el terreny de l’educació. Ja es fan coses, però se n’han de fer més, més, moltes més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!