Les aigües turbulentes

Acabo de sortir al balcó de casa i una desagradable olor m’ha entrat per les narius: un flaire que recordava vagament una barreja d’aigües fecals i de ventositats humanes. Sabeu quan un nen petit "s’ho fa" a sobre? Doncs això.

Es tracta d’un dels problemes que patim a Tarragona: són gasos procedents del complex petroquímic que, segons com bufa el vent, arriben a un o altre barri tarragoní per alegria dels seus habitants.

Aquesta és una de les moltes qüestions relacionades amb el medi ambient i la qualitat de vida que haurà d’afrontar el nou Ajuntament a partir del 27 de maig. Les queixes ciutadanes són moltes i la llista és llarga: falta de zones verdes, deficient neteja, inexistent manteniment del mobiliari urbà (culpa en bona part del poc civisme de la població, però aquesta és una altra història)…

Fa falta una major conscienciació de respecte a l’espai públic (si és públic és de tots), que no s’aconsegueix amb quatre campanyetes publicitàries com ens té acostumats el consistori convergent, sinó amb mesures estratègiques a llarg termini, on els mons educatiu i associatiu hi tinguin molt a dir.

Fa falta també un millor funcionament dels serveis de neteja: l’espectacle de contenidors selectius sobreeixint de plàstics i cartrons és més que habitual. Per cert, aquestes setmanes s’estan instal·lant contenidors de brossa subterranis; no vull ser malpensat, però tindrà alguna cosa a veure amb el 27 de maig…?

Enllaçant amb l’encapçalament del bloc, caldrà que el nou ajuntament faci complir a les indústries les normatives de seguretat. Si el nou ajuntament vol ser realment de les persones i si la ciutat vol apostar decididament pel turisme, aquesta ha de ser una política que no es pot obviar i, massa vegades, ha donat la sensació que es mirava a una altra banda. Els habitants permanents o transitoris ens ho mereixem.

Cal "posar ordre" urbanístic a la ciutat: dissenyar places i parcs a escala humana on s’hi pugui fer vida social, solucionar el tema de la façana marítima, que ja comença a fer pudor, eliminar la barrera ferroviària i el pas a nivell, vigilar façanes, retolacions estridents, cablejats de balcó a balcó…

Cal prendre’s més seriosament temes aparentment, només aparentment, anecdòtics: la proliferació de coloms, les caques dels gossos, la publicitat abusiva i invasiva, les guixades a les parets…

I així podríem seguir i seguir. És només una "autopluja d’idees" que m’ha sortit com a sofert ciutadà. Un ajuntament que es prengui seriosament la solució d’aquestes qüestions comptarà ben aviat amb la complicitat d’una ciutadania que ho sabrà valorar com cal… i que ho tindrà en compte el 2011, en una nova cita amb les urnes…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!