Aquesta nit la Lluna, la nostra lluna, la nostra, estimada amiga la lluna, aquesta nit, dic, se’ns en va una estoneta. Es tenyirà de fosc i deixarà d’oferir-nos la seva llum captivadora i misteriosa. Però serà per poc temps: en qüestió d’hores tot tornarà a la rutina. Quantes vegades vivim eclipsis a la nostra existència? Quantes vegades tenim la sensació que la llum o l’energia que ens manté vius ens abandonin? És qüestió d’esperar una miqueta: la lluna torna a lluir i el sol sortirà de nou. Confiem en la natura, que és sàvia, i les seves lleis, eternes i inmutables.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!