La investigació de la universitat de Seül ha conclós que el treball sobre cèl·lules troncals publicat per Hwang Woo-suk i vint-i-quatre col·laboradors més en “Science” fa uns mesos és tot mentida. És, sens dubte, un dels pitjors colps contra la confiança científica en moltíssims anys. Una notícia ben trista per acabar l’any…
L’editorial d’ahir del Financial Times assenyala algunes implicacions interessants d’aquest trist afer i enfoca la qüestió amb una lliçó moral remarcable: cal preservar, malgrat tot i per damunt dels greus danys causats per l’afer Hwang, el diàleg entre els polítics i els científics. Insinua l’editorialista que la pressió que exerceixen els governs sobre els científics per tenir resultats a curt termini, en fase amb els periodes electorals, pot empènyer els laboratoris a prometre aplicacions de la investigació prematures, apressades. En la promoció de la recerca amb cèl·lules troncals han tingut un paper primordial les associacions de pacients. En algun moment tots poden haver estat temptats de creure que les curacions de malaties degeneratives eren properes. Però la realitat és que l’anomenada “medicina regenerativa” pot tardar més de 20 anys en ser realitat. S’ha de comprendre l’entusiasme dels científics però aquests han de ser ben conscients que, a la llarga, la investigació patirà les conseqüències de la mala reputació d’uns científics desmesurats, infatuats o impostors.
Donald Kennedy, director de “Science”, declarava al NYT fa uns dies a propòsit de tot el que està passant, que un científic, com quasevol altra persona, també busca el reconeixement públic: només els que acaben els primers gaudeixen la fama, recullen el premi o, inclús, cobren la suculenta patent. La pressió, en definitiva, és creixent i el problema de fons, els veritables motius del científic, no és gens fàcil de desembullar. Perquè no podem oblidar que només ha través de la descoberta i els resultats positius, els grups de recerca són reconeguts com a tals i poden mantenir el finançament del seu treball. Però, per sort, l’estratègia no és la mateixa sempre. Alguns també han recordat aquests dies que mentre Hwang feia rodes de premsa i copava titulars durant els dos darrers anys, el principal competidor seu, el banc britànic de cèl·lules troncals continua treballant en silenci. Glyn Stacey, el seu director, no ha volgut opinar en públic sobre l’escàndol coreà. Em pregunte quines precaucions prendrà una revista, com “Science” o “Nature”, la pròxima vegada que a la bústia del correu electrònic aparega un missatge amb un fitxer adjunt amb dades sobre transferència nuclear i derivació de cèl·lules troncals humanes…
El “Financial Times” també enumera per acabar alguns temes on les escales temporals encara són més perllongades que en biomedicina, com són ara el canvi climàtic i les polítiques energètiques: costa moltíssim convèncer els polítics que s’han de preocupar per problemes que es patiran d’ací a dècades. L’editorial remarca que han hagut progressos en el diàleg dificultós entre ciència i política. Per a continuar-los, tots han d’assegurar-se que el desgraciat cas Hwang (potser un dels pitjors casos de mala pràctica científica) no destruïrà la confiança mutua.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!