He de rectificar el meu article d’ahir. Sorry. El tren que surt quan vol i arriba quan pot no és el de Mataró, sinó el d’Olot. Que no se’ns enfadin els nostres amics garrotxins, en una època de tantes susceptibilitats identitàries, tan territorials com socials. De tota manera, el missatge no canvia: el tren de Mataró, el més antic del nostre país, no va massa més ràpid que a mitjans del segle XIX. D’això se’n diu progrés, sí senyor!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!