Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
05:30h. Desperte a València un poc nerviós. Una hora després estic a l’estació del Nord a bord d’un tren que em portarà a Barcelona. Vicent Partal em va trucar fa uns dies i em va demanar si m’atreviria acceptar el repte de dirigir Vilaweb. La meua finestra diària a la xarxa. El diari en català de refèrencia. No sé si estaré a l’altura, però ho vaig acceptar sense pensar-m’ho.
Pels volts de les deu, arribe a Barcelona. El mateix Vicent em rep a l’esplèndida nova redacció del carrer Ferlandin, un xic excitat, com jo, pel repte. Jo seré el conillet d’índies, el primer director convidat d’una sèrie de 15 persones que ocuparan el despatx del director durant unes hores en motiu dels 15 aniversari del diari electrònic. Només arribar, Vicent em presenta l’equip de treball del diari. De seguida comença la reunió del consell de redacció. D’entrada, estic desorientat. No sé què dir ni què decidir quan em demanen què pense sobre el disseny de la portada que hi ha a aquestes hores de matí. La done per bona, és clar, i de seguida propose els temes que portava pensats de casa.
El primer, Benimaclet. L’extrema dreta farà una manifestació al barri. Han estat amenaçant i provocant els veïns durant tota la setmana a bord d’una furgoneta amb altaveus i parafernàlia xenòfoba. Però li donarem la volta. La notícia és que aquest barri de València, ha aconseguit vertebrar un teixit associatiu admirable a través d’una plataforma veïnal que aplega escoles, instituts, associacions de veïns, centres socials i persones a títol indivudual. M’interessa trencar tòpics i mostrar que hi ha una altra València que s’amaga rere els grans titulars. També propose altres temes com una entrevista amb alcoians Arthur Caravan que estan presentant l’espectacle ‘Si t’arriba el dematí’ que repassa els anys de foscor de la música valenciana així com propostes sobre el Sàhara, la manifestació del SEPC, Coop57 i l’economia alternativa que es reuneix a Alcoi, les jornades sobre els Genocidis i els Crims contra la Humanitat que se celebraran a València.
Els temes, però, topen amb el factor temps. Ens hem de posar a treballar ja. Em sorprén com el cap de redacció, Josep, distribueixen la feina ràpidament. Quan et descuides ja estan enllestint articles. El Martí truca als contactes de Benimaclet. En poques hores té el reportatge. Abans, però, el Roger m’ensenya el vídeos electorals que està realitzant i la Montse em parla sobre les notícies de literàries amb les què treballa, com l’entrevista a Silvestre Vilaplana. Tots m’informen com si manara de veritat. Vaig de bolit. El Vicent somriu complagut perquè el seu experiment comença a funcionar.
Les notícies apareixen quan menys t’ho esperes. Al meu Twitter veig que al Llevant li ha tocat el Madrid a la Copa. Decidim destacar la notícia. D’alguna manera, Vicent m’ha demanat que deixe empremta a la portada, que es veja que hi ha un director diferent dirigint el diari. La notícia amb la foto dels granotes llueix. Em sent com un xiquet emocionat que pot fer el que vol per un dia. Al costat destaquem la manifestació del SEPC pel mateix motiu d’abans. Truque a alguns companys de València. l’Andrés m’envia fotos. L’Aina m’explica la manifestació.
Dinem amb l’Assumpció, Vicent, Roger i la Txell al costat de la redacció. Aprofitem per relaxar-nos i parlar de les nostres coses. El viatge al Japó ha despertat interès. (jo ja estic nerviós…). De tornada a Vilaweb, el reportatge sobre Benimaclet Viu ja està llest. El llig, trie les fotos, propose un parell de retocs i el publiquem. És molt ineteressant la manera com la nova plantilla digital de Vilaweb pot organitzar el textos i els espais a la pantalla. Triem entre diferents models de disseny i ens decidim per un que és semblant al que utilitza l’espai La Nit a Vilaweb. És una placa sencera amb una fotografia on hi destaca la pancarta de Beimaclet Viu ‘Som un poble, tenim una llengua’. Al costat hi cap un text i Partal em suggereix una visió personal. Li admet aquesta proposta al que ahir era director. Abans d’esciure’l, faig un xat amb els lectors.
Acabe el xat, que coordina l’amic Tais. També ha arribat l’Oriol a qui conec d’antigues batalles. Com la Bel, que ja ha començat a treballar el tema dels Arthur Caravan amb l’eficiència que la caracteritza. Aquesta redacció dóna gust. De sobte, enveje a Vicent. Pense que és un privilegiat, que això de tenir un diari com aquest és impagable. L’envege, però sobretot l’admire. Ell i l’Assumpció han alçat un projecte del qual ens sentim orgullosos molts lectors. Sobretot al País Valencià on hem trobat a Vilaweb una finestra oberta a tot el país però que no ens oblida.
No tinc temps per reflexions. Després del xat cal tancar més temes que van sorgint en l’espiral diària de notícies. L’activista Isabel Terraza arriba a Barcelona provinent del Sàhara. Fa hores que ho esperem. El Pere s’ocupa de l’article. Redissenyem la portada. Destriar, classificar, ressaltar, modelar. Reflectir la diversitat i vitalitat del país i el món per un dia. Fins que arribar l’hora de plegar. Gravem un vídeo resum de l’experiència, m’acomiade dels companys de la redacció i marxe de nou cap a l’estació de Sants. Són les 20:30h. Quan passen una hores, sol, a l’Euromed, de nit, sent com si el tren de l’actualitat m’haguera passat per damunt. Això sí, ho repetiria els dies que feren falta.
Vídeo sobre l’experiència
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com els masclistes n’hi ha molt prejuïts i pautes adquirides de discriminació, doncs Vilaweb a internet a l’era V2.0 es pot considerar un diari de referència tant valencià com català, amb independència on tinga la seu, encara que a de vegades, gairabé més català que valencià per la forma de tractar alguns assumptes. I de vegades tracten els assumptes de forma tant tebia i recatada com els dels genocidi i crims alhora de parlar del Sahara tot al contrari que amb les noticies provinents del País Valencià que a vegades les exaltent i alarmen molt més ells del que són.
On inclús pots saber si els catalans tenen enveja de no ser la ‘playa de Madrid’ més propera.