Carnaval, carnaval

Un jutge de Santa Cruz de Tenerife ha prohibit la celebració del carnaval chicharrero (aquest és el nom que rep) a partir d’una denúncia d’un grup de veïns, molestos pel soroll que produïa l’esdeveniment. Sembla que a última hora hi ha hagut una contraordre i finalment el secular carnestoltes tinerfeny podrà tenir lloc.

No deixa de tenir gràcia que un poder públic, en aquest cas la justícia, sigui tan diligent a l’hora de prohibir la generació de soroll l’única vegada a l’any en què està justificada, i en canvi no s’actuï mai quan hi ha denúncies contínues pels sorolls quotidians.

Vivim un món sorollós i, dintre aquest món, l’estat espanyol s’endú la palma. No sabem estar-nos callats. La gent crida a les cases, als bars, als mercats i als centres comercials. La música ambiental ho empastifa tot, des dels ascensors fins a l’espera del dentista, passant per les estacions de metro (!). Les molèsties són constants i es produeixen a tota hora: cotxes, motos, obres públiques i privades, gossos, televisors… Ni l’acte més silenciós se salva ja: ara s’ha posat de moda aplaudir en determinats enterraments.

Una mica de respecte auditiu, home! Ara que començàvem a domesticar la contaminació ambiental, en pren el relleu l’acústica. Fem soroll i gresca quan toca (el carnaval, les festes majors, alguna celebració especial) però retornem a una certa quietud la resta del temps. No cal un silenci monàstic, només guardar una mica les formes. Tothom hi sortirà guanyant, amb l’única excepció, potser, dels fabricants d’aspirines.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *