Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

7 de febrer de 2014
1 comentari

Quan un estat considera una llengua la seua enemiga…

L’estructura política espanyola sembla que no pot tenir aturador quant a ls persecució a ultrança de la llengua catalana arreu. Sembla que ho tinguin escrit al seu ADN: Són monolingües forever. A part de tot l’entramat muntat a les illes Balears i Pitiüses, a la Franja de ponent, i al País Valencià, en què l’actuació de govern porta a negar la unitat lingüística i arraconar al màxim l’ús públic del català, aquesta setmana l’atac ha tocat de nou a la immersió lingüística a laes escoles que depenen de la Generalitat de Catalunya. Ha estat un atac frontal i amb total desvergonyisment.
Primerament, les cinc famílies que impugnaren la immersió lingüística no són innocents,no són unes famílies preocupades per l’educació dels seus fills i de les seues filles, estan preocupades en com perjudicar la llengua i la cultura catalanes, la pròpia de la terra que els ha acollit o on han viscut sempre. Tenen un rerefons ideològic molt evident al darrere. No hi ha cap possibilitat de diàleg ni de negociació amb algú que porta al tribunal el sistema educatiu per motiu ideològic, per motiu d’imposar la cultura que ells consideren superior per dret de conquesta. Sembla que no pugui ser possible que hi hagi gent que pugui anar contra la llengua del país on viu. Sembla que no pugui ser possible que l’objectiu de cinc famílies sigui carregar-se la normalització de la llengua de la terra.
Els mestres i les mestres han aconseguit durant les darreres un petit/gran miracle: apropar el català a milers d’alumnes que haurien estat aliens la resta de la seua vida. Han aconseguit que en molts indrets del país la llengua de comunicació entre un alumne paquistanès i un de romanès sigui la pròpia del poble on viu, la catalana. Cinc famílies carregades de ressentiment cultural i lingüístic no poden tirar en orris una feina d’aquest nivell.
A més, és més que lamentable el fet que tinguin l’aval dels partits del nacionalisme espanyol i de les estructures de l’estat. Espanya sempre ha viscut d’esquena al català, i vol perpetuar el seu perseguiment i el seu intent de genocidi cultural de tots els temps.
Mentre al País Valencià es carreguen més de 120 línies educatives en català, i es neguen a atendre la demanda de 80.000 que voldrien l’educació dels seus fills en la llengua vernàcula, al Principat juguen en foc contra un sistema educatiu que ha funcionat i que ha aconseguit coses exemplars.
Assassins de raons de llengües, que no tingueu perdó mai en vostres vides i que fins la mort us segueixen les nostres memòries, parafresant Lluís Llach i jugant amb la metàfora de la vida de les llengües.  

  1. Ens ataquen i restem perillosament adormits. SOS: afanyem-nos que ens mataran .

    Què espera Mas a declarar la Independència lingüística, cultural, educativa? Què espera Mas a denunciar-ho a Brussel·les i a l’ONU?

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

    ——————————

     Extret del Blog de Carme Laura:

    El degoteig de sentències contra el tractament escolar del català pot convertir-se en un xàfec. Era i és cosa sabuda que cap jutge no contradirà, ni pot contradir, el que establí la sentència del Tribunal Constitucional en els apartats corresponents a l’ús del català en els diversos àmbits : el català i el castellà són les llengües vehiculars a l’escola, les llengües de l’Administració catalana són el català i el castellà, cap servei privat a Catalunya no està obligat a entendre el català ni a atendre en català, cap ciutadà català té el deure de saber la llengua catalana però tots són obligats a saber la llengua castellana.

    Les conseqüències de la Sentència contrària a l’ús del català són gravíssimes,

     demolidores social i escolarment. El Govern i el Parlament intentaren esquivar-ne els efectes a l’escola amb la LEC, la Llei d’Educació, el paper sembla soportar-ho tot però la realitat a l’àmbit de la justícia no; la LEC no forma part del bloc constitucional però les sentències emeses pel Tribunal Constitucional  sí que en formen, com també els Estatuts autonòmics.

    Les últimes interlocutòries emeses pel Tribunal Superior de Justícis de Catalunya  han interpretat el castellà com a “llengua vehicular”de l’ensenyament segons l’esperit ideològic del Tribunal Constitucional i de la família que exigeix la igualtat de tractament de les llengües catalana i castellana, han menyspreat greument l’autoritat del Govern en dirigir-se directament al director del centre, han donat empara a la demanda d’una sola família en contra de l’opció de totes les altres i s’han arrogat el paper del Departament d’Ensenyament, del claustre de professors de l’escola i del mateix Consell Escolar en obligar el centre a establir un determinat projecte lingüístic i una nova organització curricular.

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet quelcom inaudit, ha establert per una interlocutòria el que només es pot fer per un decret del Govern

    desenvolupant un article de la LEC. El Tribunal no ha considerat l’esperit de l’Estatut ni el de la LEC i ni tan sols ha observat la realitat social.

    Les interlocutòries no només són un disbarat i un afront a l’escola i al Govern i al Parlament  sinó un precedent jurídic gravíssim que previsiblement convertirà aquestes gotes d’avui en un xàfec. I malgrat la gravetat del fet cal que ens mantinguem tranquils i ferms, que defensem amb serenor i intel·ligència la nostra escola i la supremacia de la nostra llengua. Saben que no caminem cap  enrera sinó cap endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!