En veure blau el cel, els rojos núvols ens il·luminen
i indiquen que s’apropa el vent de tots els mals.
És un jorn de blaus i altres colors,
el blanc de gavina, el verd de garrofer,
el món sencer es pinta d’un color ben clar.
S’han rentat els rostres, s’han posat ben bells,
es respira un bon aire encara,
una lleugera fredor en l’ambient
ens permet respirar un xic millor.
Els nostres blaus, blancs i verds
s’enlairen amb el bon vent,
els rojos s’emmagatzemen dintre
dels nostres universos interns.
Sóc l’hortolà del paradís de ma casa,
cuido dels gossos i de les cabres,
descobreixo el seu món, noble i pur
amb fa comprendre com d’errats anem nosaltres.
Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Ben sovint em surten càntics a la terra i tons bucòlics. què hi farem?
Terra verda, cel blau
“Dedicat a tots i a totes els qui defensen la terra i el riu Ebre”
Un castell imponent vora el mar,
refugi de soldats d’estirp i gent ufana,
el Maestrat posa accent a la parla…
Reviu el poeta la Morella musulmana,
ressona una veu que vora el Delta canta.
I canta a la terra d’arròs,
a l’olor d’olivera en primavera,
a les tardes d’estiu a l’Ampolla,
i als freds hivern sota l’ombra de Caro nevada.
I a Beseit es banya amb aigua Matarranya,
que a La Codonyera s’escriu,
la dolça llengua d’Espriu.
Es canta, es parla, es somnia
amb estirp de gent de bona planta,
i amb un riu que somriu
que ens deixa regust a dolça aigua.
Un castell imponent vora el mar,refugi de soldats d’estirp i gent ufana,
el Maestrat posa accent a la parla…
Reviu el poeta la Morella musulmana,
ressona una veu que vora el Delta canta.
I canta a la terra d’arròs,
a l’olor d’olivera en primavera,
a les tardes d’estiu a l’Ampolla,
i als freds hivern sota l’ombra de Caro nevada.
I a Beseit es banya amb aigua Matarranya,
que a La Codonyera s’escriu,
la dolça llengua d’Espriu.
Es canta, es parla, es somnia
amb estirp de gent de bona planta,
i amb un riu que somriu
que ens deixa regust a dolça aigua.
ROGATIVA A LA VERGE DE L’ALDEA: AIGUA
Mare de Déu de l’Aldea,
fes-te sentir ben aviat,
fes que els àngels s’orinin,
dintre del riu Llobregat.
I que eixa aigua celestial,
duri tota una eternitat,
que reguin la nostra terra,
i embriagui els de la Generalitat.
Que els rius siguin manantials,
que arribin sempre a la mar,
aigua per al president Montilla,
aigua, aigua per al conseller Baltasar!
Que l’aigua és la força de la vida
i ens deixin un cop d’empipar,
a qui creiem en ideals
per ells, no gaire importants!
I aigua per a Catalunya,
nostre país benaurat,
que ara té set i… plora,
sense aigua, ni llibertat.
fes-te sentir ben aviat,
fes que els àngels s’orinin,
dintre del riu Llobregat.
I que eixa aigua celestial,
duri tota una eternitat,
que reguin la nostra terra,
i embriagui els de la Generalitat.
Que els rius siguin manantials,
que arribin sempre a la mar,
aigua per al president Montilla,
aigua, aigua per al conseller Baltasar!
Que l’aigua és la força de la vida
i ens deixin un cop d’empipar,
a qui creiem en ideals
per ells, no gaire importants!
I aigua per a Catalunya,
nostre país benaurat,
que ara té set i… plora,
sense aigua, ni llibertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!