Les aigües turbulentes

Sembla ser que el gobierno del estado español està decidit a implementar mesures de desconfinament en determinades zones de l’estat, atenent a diverses variables sanitàries, socials, geogràfiques… Vaja, el virus ara sí que entén de territoris. Fins aquí, correcte. El que crida al cel del cas és que prendran de base les províncies!

O sigui, el estado más descentralizado del mundo, el far federalista que il·lumina el món mundial, recupera les províncies, unes entitats creades al segle XIX en un context completament diferent a l’actual i que en casi dos-cents anys pràcticament no han patit canvis, si fem excepció de la conversió d’algunes d’elles en estats independents. Amb la generalització de les comunitats autònomes a tot el territori estatal semblava que es donava el primer pas per desmuntar l’escleròtic règim de governadors civils i diputacions i per posar les bases d’una divisió administrativa territorial moderna, adequada a la realitat de finals dels segle XX i molt més concorde amb els sentiments regionals majoritaris entre la població (no parlo dels fets nacionals, que són una altra qüestió). Però no va ser així: l’arquitectura dissenyada pel senyor Javier de Burgos resisteix impertèrrita per secula seculorum. El fet que constitucionalment s’hagués reservat a la província el paper de circumscripció electoral va ser determinant per la seva supervivència i reforçament davant la llavors incerta distribució de café para todos. 

La prova decisiva fou la persistència de les diputacions, autèntiques vaques sagrades (perquè són intocables, com a l’Índia). Algun dia s’haurà de posar la lupa en les diputacions, almenys en les nostres. Opaques, discretes, sigil·loses… objectiu inconfessat de tot polític que vulgui fer carrera professional. No es va comentar gaire en el seu moment el silenci dels polítics que viuen de les diputacions durant el procés sobiranista. Va ser admirable la seva habilitat per posar-se de perfil, com si la cosa no anés amb ells, quan haurien de defensar la independència de Catalunya com el que més. Bé que ho féu el món municipal.

Ara, gràcies a la recentralització introduïda via estat d’alarma, el Solsonès i les Garrigues, comarques que no tenen res a veure entre elles, seran tractades igual per la miop gestió madrilenya de la crisi, mentre que municipis propers però d’una altra província potser patiran una sort dispar. Estirant una mica els conceptes, Catalunya ja tornen a ser quatre províncies mondas y lirondas, com abans que Prat de la Riba aconseguís la Mancomunitat. Potser hem tornat a la casella de sortida, com el joc de l’oca.

[Image: Javier de Burgos; Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!