Les aigües turbulentes

Que bé que va el confinament per fer determinades activitats a casa. L’altre dia vaig posar una mica d’ordre a les mils de postals que he anat acumulant al llarg de la meva vida. Per caràcter i per formació acadèmica, sóc de guardar-ho tot (papers, retalls de premsa, publicacions, postals, records de viatge, propaganda electoral…) i aquests dies són una ocasió ideal per posar-hi una mica d’ordre i fruir-ne. Avui li ha tocat el torn a una capsa mig amagada en un racó de la casa i que contenia diverses petites col·leccions que ja tenia oblidades.

Hi havia dotzenes de punts de llibre, aquests objectes de tan fàcil adquisició i, doncs, d’acumulació en capses, calaixos o, directament, entre pàgines d’un llibre per fer la funció a la qual estan destinats. Hi havia també una col·lecció de capses de llumins amb motius diversos: ceràmica, pistoles… o artistes de cine (imatges). Calculo que són dels anys 70 (les capses, no els artistes) per l’estètica pop i perquè, horror, vaig retolar en castellà els dos classificadors. Com es pot veure, vaig tenir dubtes en la identificació d’alguns actors; per exemple, vaig confondre Robert Mitchum amb Vittorio Gassman… I ara m’adono que potser es tractava del recentment traspassat Kirk Douglas.

De la capsa encara n’han sortit més objectes: una etiqueta de vi de Mosel·la, molt maca, estampes de Santa Teresa de Jesús o de la Mare de Déu dels Desamparats i diverses etiquetes d’hotels estrangers, que la generació anterior a la meva tenia el costum d’enganxar a les maletes. Una manera de “fardar” que havien voltat mitja Europa (els altres continents eren inabastables fins i tot per a economies desfogades).

Punts de llibre, capses de llumins, estampes, etiquetes… Petits objectes sense altre valor que el que cadascú li vulgui donar.

[fotos de l’autor]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!