Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Avui és el Dia Internacional de la Poesia. Aquí en teniu una.
COMIAT
Per un cel matinal tot blau i rosa,
jo veia un temple de puríssima marbre
blanquejar entre el verd de la ribera,
damunt les clares ones.
Les columnades de gentils estries,
al perfilar-se paral·leles, feien
conjunt harmoniós, com el cordatge
de la sagrada lira.
Esculpit el frontó, damunt el pòrtic
serenitat irradiava augusta,
com el front galeot i sereníssim
de Pal·las Atenea.
Era allò, vist enfora, el santurari
de l’Art suprem. Com en seria esplèndid
l’interior! Quin càntic, quins oracles
allà ressonarien!
Jo prou vulgui pujar-hi; mes vaig perdre
l’incert camí; m’abandonà el coratge;
i l’esglai me digué: “per què t’esforces,
somniador inútil?”
Després… el temple aquell perdí de vista,
i ja mai més he somniat muntar-hi.
Però a voltes, encara, per ma ruta,
girant-me, el veig enfora.
El veig, i deturant-me a contemplar-lo,
ja per mi inassequible, en don indici
a l’esforçat jovent qui canta i puja
les costes de la vida.
Oh vosaltres que un jorn entreu al temple,
no us deman per a mi ni una memòria;
mes ah! gravau-hi lo que jo hi volia;
el nom de nostra pàtria.
Miquel Costa i Llobera: “Comiat”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!