El bloc d'en Jordi Martí

La política catalana s’escalfa per moments. Turbulències, moviments a les plaques tectòniques de la Plaça de Sant Jaume i del Parc de la Ciutadella. Soroll de tropes que prenen posicions davant la batalla del 22-M. La batalla de Barcelona i la guerra amb el Govern de l’estat. La crisi econòmica i les penúries dels comptes de la Generalitat i dels governs locals. L’amenaça del rescat d’Espanya a càrrec de la Unió Europea. Tots els ingredients per a la tormenta perfecta, que es cou des de fa temps. El tret de sortida va ser la Sentència del TC contra l’Estatut. I ara entrem en una nova fase. El xoc de trens està servit.

L’herència del Tripartit haurà estat el detonant de les noves hostilitats internes a la política catalana i de la dura confrontació entre Catalunya i el seu Govern i el Govern de l’estat. Convergència i Unió té un mandat clar. Ha guanyat les eleccions i ha de liderar la sortida de la crisi econòmica i la negociació amb el Govern de ZP i amb el nou govern del PP que surti de les urnes de les eleccions legislatives. L’oposició està desarbolada però han deixat la seva emprempta en forma de desgavell pressupostari. El Tripartit no governa, però existeix. I el resultat de les eleccions municipals del 22-M podria certificar el seu enterrament com a fòrmula de govern i filosofia de vida.

La tensió política i els durs ajustos pressupostaris que ha de fer el Govern d’Artur Mas auguren una legislatura complicada. Però a la conflictivitat de la política catalana, ara cal sumar-hi el xantatge al que ens somet el Govern de ZP, amb la Ministra Salgado al capdavant. Obliguen al Govern de la Generalitat a fer el que ells ni tan sols es plantegen: ser austers i deixar de malgastar els recursos públics. No tan sols no reconeixen la nostra solidaritat interterritorial, sinò que a més no paguen els seus deutes i ens neguen els ingressos que marca la llei. I ens amenacen com si fossin uns vulgars pinxos de cantonada. Però el Govern d’Artur Mas s’ha plantat. Al contrari que va fer el de José Montilla. Tant el Conseller Mas Colell com el Secretari general de Presidència han dit que fins aquí hem arribat. I esperem que malgrat la necessària negociació entre els dos governs que ha de produir-se d’aquí a l’aprovació dels Pressupostos, es mantingui la contundència en la defensa dels interessos del país i de les famílies catalanes.

I com a pròleg de la batalla de Barcelona del 22-M, amb un més que probable canvi d’alcalde, el 10 d’abril tindrà lloc la Consulta per la independència, impulsada per la Plataforma Barcelona Decideix. I s’ha fet públic que tant el President Artur Mas com el President Jordi Pujol, han votat anticipadament. I han votat a favor, com no podia ser d’una altra manera. I ho han fet sense necessitat d’exhibir-se públicament, i molt menys d’utilitzar políticament la consulta amb fins partidistes i electorals com està fent Jordi Portabella i la gent d’ERC a Barcelona, amb molts pocs escrúpols i amb grans dosis d’oportunisme. I si des d’ERC es qüestiona -com s’ha qüestionat- el paper de CDC en la Consulta, podrem explicar els recursos que hi ha destinat cadascú, començant pel Govern Tripartit de José Montilla i Joan Puigcercós.

El compte enrera cap a la sobirania ha començat, de debó, i amb un Govern de CDC i CiU. El Pacte Fiscal serà la propera estació. I si aquesta fita topa amb la incomprensió i el boicot dels poders de l’estat, després del fracàs de l’Estatut, rés aturarà la voluntat dels catalans, camí de la llibertat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!