El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

16 de gener de 2011
Sense categoria
4 comentaris

LOAPA 2.0

A poc més d’un any de les eleccions a Corts, que molt probablement esborraran del mapa el socialisme sense ànima de ZP i situaran la dreta espanyolista al capdavant del Govern de l’estat, amb una majoria que podria més que absoluta, acabem de donar-nos per assabentats de la que serà la més gran ofensiva antiautonòmica des de la LOHPA (Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic). Aquesta serà, des del punt de vista nacional català, la mare de totes les batalles. I segurament serà la darrera, tant si la guanyem i assolim la plena sobirania, com si la perdem i ens assimilem políticament i culturalment a l’Espanya de matriu castellana.

La crisi econòmica, les dificultats objectives per fer sostenible l’estat autonòmic del café per a tothom, les amenaces dels mercats i la tossuda voluntat d’alguns territoris de l’estat -com Catalunya- de mantenir la seva identitat i d’avançar en la direcció d’una nova transició nacional, acaben d’obrir la caixa dels trons. Primer el PP, per boca del neofalangista ex President Aznar, i ara també per boca d’un PSOE sense nord i en hores baixes (amb la necessitat afegida de competir amb el PP i UPyD en la lliga del neoespanyolisme), han obert el meló de l’unitarisme. Una nova LOHAPA està en marxa. El que va ser l’intent homogeneitzador més important del segle passat -en democràcia- no va ser rés en comparació amb els que ens espera.

El PP i el PSOE han donat el tret de sortida a la cursa electoral. A quatre mesos de les eleccions municipals i autonòmiques estatals, i a poc més d’un any de les eleccions legislatives, han decidit echar el resto i obrir l’ofensiva definitiva contra els territoris amb identitat pròpia i que a més, casualment, són els que més aporten a les arques de l’estat. I Catalunya i els catalans estem al centre de la diana. El context de severa crisi econòmica que ens atenalla i la tutela que els EUA, la UE i el Banc Mundial exerceixen sobre Espanya i altres països del sud d’Europa ajuden a la venda dels plantejaments reduccionistes, recentralitzadors i antiautonomistes defensats pels dos grans partits espanyols, i en justifiquen la contundència amb la que s’ha llençat l’avís. La batalla serà llarga i cruenta, i els catalans hem de decidir, abans no comencin les hostilitats, quina serà la nostra estratègia, amb quins actius comptem per fer-hi front i amb quin Estat major volem compartir el nostre destí com a poble.

Les reaccions a casa nostra no s’han fet esperar. I la que ha tingut més entitat i contundència ha estat, per ara, la que ahir va protagonitzar el President Artur Mas, durant el Consell Nacional de CDC. Plantarem cara i defensarem la nostra nació. Catalunya és viable, des de tots els punts de vista. Es sostenible i és anterior a l’experiment de la Constitució espanyola de 1.978 i a l’invent de l’estat de les autonomies, en uns quants segles. Si l’estat autonòmic és insostenible econòmicament o políticament, no és el problema de Catalunya, i els catalans no n’hem de rebre les conseqüències ni ser-ne el boc expiatori.

Una nova LOHAPA està en marxa, ara que el Tribunal Constitucional està acabant de renovar-se. El nou mapa polític que sortirà de les eleccions del 22 de maig d’enguany i del març de 2012 donaran carta de naturalesa a la LOHPA 2.0. Recordo haver participat a la manifestació contra la LOHPA organitzada per la Crida a la Solidaritat l’any 1.981, en defensa del nostre autogovern. I a un lloc destacat del meu despatx hi tinc exposat el cartell, emmarcat, que es va editar per a la manifestació, i que encapçala aquest apunt. Diuen que la història es repeteix i segurament és cert. Com va dir el President Mas, el Govern de Catalunya plantarà cara a l’ofensiva. I el que és més important, el poble català també ho farà, encara que sigui la darrera batalla. I ho haurà de fer des de la unitat. Per aquesta raó, aprofito per agrair i felicitar a ICV, que acaba de manifestar que donarà suport al seu Govern en la defensa de Catalunya i del seu autogovern.

  1. Només hi ha un atogovern per a Catalunya!:
    La seva Independència!

    Urgeix la ruptura amb l’estat espanyol en tots els sentits i de forma urgent!

    Parlar d’estatuts i comunitats autònomes és perdre el temps i perdre Catalunya.

    Si “Espanya ja no dóna més de si” el pas llògic que segueix és preparar des d’ara mateix al nostre Poble per a l’èxode de l’Estat Espanyol.

    Preparar l’opinió pública exposant les avantatges d’assolir un estat propi i construir una gran plataforma política per a la Independència on s’hi agrupin diputats, associacions i ciutadans de tots els partits polítics que optin per la Independència de la nostra nació.

    Mas i Ciu ho podrien capitanejar i coordinar però no ho faran! Els seus plantejos són els de sempre i els espanyols ens faran la cisa com sempre.

    Ciu no creu en la força de Catalunya per això sempre pacta a la baixa, exactament igual com han repetit els d’Esquerra. Ambdós partits no saben pensar en Catalunya sense parlar d’Espanya i sense apuntalar Espanya amb les seves pussilànimes polítiques de volada gallinàcia.

    No sé perquè he escrit aquest comentari? Sí sé que és totalment inútil! no hi ha pitjor sord que el qui no vol escoltar i no ho dic pel responsable d’aquest bloc sinó per Convergència i per Esquerra.

    Disculpeu l’atreviment.

    Salvador Molins, BIC i CA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!