El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

28 de desembre de 2010
Sense categoria
0 comentaris

CRÒNICA DE LA PRESA DE POSSESSIÓ DEL PRESIDENT ARTUR MAS

Ahir va ser un dia històric. Un dia dels que es recorden tota la vida. Un dia en el que es va tancar, definitivament, la negra etapa dels Tripartits. Gaire bé un mes després del 28-N, el dia de la victòria de CiU i Artur Mas, el nou President va prendre possessió en un acte digne, sobri, emotiu, simbòlic i carregat de sentit institucional. Artur Mas va prometre el càrrec, comprometent la seva fidelitat envers la voluntat dels catalans; un clar signe de respecte per la legalitat, però també de respecte per la democràcia i la lliure expressió i determinació dels catalans.

El matí va començar, a les 11, a la Plaça de Sant Jaume, lloc de concentració de militants i simpatitzants de CDC i CiU, que esperaven il.lusionats la presa de possessió del President Mas i l’ocasió per poder veure’l sortir al balcó, i saludar-lo posteriorment, fóra del protocol previst. A partir de les 11.30 els que vam tenir la sort de poder accedir al Palau de la Generalitat, varem enfilar el carrer del Bisbe per fer cua, mentre les autoritats accedien a la seu del Govern per la porta d’entrada principal. L’espera, curta, envoltat d’amics, ens va permetre parlar de vivències i experiències d’aquests darrers set anys. I també dels bons moments dels governs de CiU.

En el moment d’entrar a les dependències del Palau de la Generalitat, direcció al Saló "Torres Garcia", em van venir a la ment nombrosos records i imatges de la meva estada al Palau de la Generalitat, del 1996 al 2000. Van ser quatre anys a un dels despatxos del Saló Sant Jordi, prop del Conseller Xavier Trias i de l’equip del President Pujol. Moments durs, però políticament intensos.

Una vegada al Saló Torres Garcia, mentre altres companys i amics es dirigien a l’Auditori del Palau i fins i tot al Saló Sant Jordi, es podia percebre un ambient de solemnitat i de trascendència digne de les millors ocasions. A mesura que sen’s informava de com s’esdevindria el cerimonial de l’acte, augmentava l’expectació. Després de la lectura del Decret de nomenament del President Mas, per part de la Presidenta del Parlament i de la breu intervenció del President sortint, el President Mas va ser investit amb la medalla que acredita la seva condició de 129è President de Catalunya.

El seu discurs, institucional però amb tocs personals i fins i tot intimistes va donar prou pistes cap a on es dirigirà el vaixell que comandarà. Va prometre fidelitat a la voluntat dels catalans, davant del Ministro de jornada, el Vice President del Govern espanyol Manuel Chaves, que no va entendre un borrall, però sí que va comprovar, in situ, que el nostre autogovern i les nostres institucions són anteriors a la Constitució espanyola, en uns quants segles. La sensació, escoltant el President Mas, era d’orgull i de confiança. El millor President, per un dels períodes més complicats que ens ha tocat viure. La mirada de la gent present a l’acte era de confiança i de serena satisfacció, a excepció de la dels membres del Govern Tripartit sortint, que eren un poema. La cara de la derrota i de la frustració. Aplaudiments i cant dels Segadors per la coral convidada. La pell de gallina, cantant en veu baixa. I la sortida del President Montilla, acompanyat del President Mas, fins a la porta del Palau. Solemne i institucional. Uns se’n van i altres arriben. El poble ha decidit. I no es reprodueixen les escenes deplorables del 2003, amb el President Pujol i el seu Govern sortint del Palau entre insults i menyspreu dels militants socialistes i tripartits, en una demostració de baixesa moral sense precedents.

I sortida del President Mas, acompanyat de la seva esposa, al balcó del Palau de la Generalitat. Els centenars de congregats aplaudeixen i criden. Senyeres i estel.lades al vent. Alegria desbocada. Gratitud i esperança. Confiança i fé. I unes breus paraules del President Mas agraint el seu suport als concentrats. Breu i respectuós amb tothom. I agafant de l’espatlla a Xavier Trias li assenyala l’Ajuntament de Barcelona. El proper repte, el 22 de maig de 2011.

I arriba el moment de les felicitacions dels assistents al President Mas, al Pati dels Tarongers. I salutacions i abraçades amb els companys i amics allà reunits. I felicitacions als nous consellers. Tothom, un per un, felicitem al President Mas. Son moments de felicitat. Un núvol de càmeres immortalitza els moments. La gent va sortint. Són dos quarts de dues. Després de parlar amb amics i coneguts, amb Xavier Trias, el futur alcalde de Barcelona i amb el flamant nou Secretari del Govern i amic, Germà Gordó, enfilo cap a les escales que accedeixen a l’entrada principal del Palau de la Generalitat, acompanyat de l’amic Xavier Martorell, ex Director General de Seguretat Ciutadana. Ens aturem, mentre la guàrdia d’honor dels Mossos d’Esquadra surt en formació al carrer, per davant nostre. Reben molts aplaudiments. Cerimonial i litúrgia. I finalment sortim a la Plaça de Sant Jaume. Saludem a molts companys de CDC, allà congregats. Cares amables, sensació de feina feta, ulls vidriosos. Avui, més que mai, la política ha estat emoció i sentiment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!