El bloc d'en Jordi Martí
President de la Federació de Barcelona de Convergència
MORAL DE DERROTA
L’ambient que es espira a Catalunya des de fa mesos és de canvi. De canvi polític al Govern de la Generalitat i de canvi de cicle. Les enquestes dibuixen l’enfonsament del Tripartit, degut principalment a l’enfonsament del PSC-PSOE i al descalabre d’Esquerra, que podria perdre el 50% dels seus suports electorals i dels seus escons al Parlament de Catalunya. Catalunya està a punt de jubilar els líders que no han sabut dirigir el país i que han frustrat les expectatives que havia aixecat el primer Tripartit del President Maragall.
Existeix moral de derrota en els partits que donen suport a l’engendre Tripartit. Fa setmanes que en converses privades amb responsables del PSC-PSOE, aquests reconeixen que la derrota electoral del Tripartit pot ser una realitat sense pal.liatius. I especialment dolorosa per a ells tenint en compte que el punt de partida és el gaire bé monopoli polític a Catalunya. Per a Esquerra la perspectiva de perdre el 50% dels vots, que anirien principalment a l’abstenció, a CiU, a Solidaritat i a Reagrupament, és gaire bé com la fí del món. Podrien perdre fins a 10 diputats i l’actual direcció republicana hauria de capejar l’aixecament de les bases, moviments que hores d’ara ja es preparen segons informacions provinents de gent propera a Esquerra.
Ahir mateix, sense anar més lluny, un important dirigent d’ICV em confesava que s’estan preparant per a la travessia del desert; però que el pas a l’oposició per a ICV no seria tant dur com ho serà per al PSC-PSOE i Esquerra, que segurament hauran de reinventar-se i reconèixer l’error de la seva aposta estratègica. Existeix una autèntica moral de derrota, a 44 dies pel canvi polític.
Però el que realment preocupa al socialisme català i espanyol no és només la pèrdua del Govern de la Generalitat, que donen per fet des de fa mesos. El seu problema és que el seu edifici ideològic té al.luminosi. En un període d’un any i mig, fins a les eleccions generals de començaments de 2012, el socialisme ho pot perdre tot: la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el de Sevilla i altres capitals de província espanyoles, la Diputació de Barcelona, les CCAA d’Andalusia i Castella-La Manxa, i finalment el Govern de l’estat. Ho perderan tot.
I el darrer episodi del nerviosisme que es viu entre els alts càrrecs del Tripartit l’hem vist ahir mateix amb "el cas Rafael Olmos". El que va ser Director general de Seguretat Ciutadana del Departament d’Interior, ha intentat, de la mà de Saura i Boada, col.locar-se a l’estructura de la Generalitat a través d’un concurs per a una plaça singular a aquest Departament. Però l’Oficina Antifrau ha denunciat l’operació, declarant que ha trobat greus irregularitats en el procés, fins el punt d’anul.lar-lo. La gent d’ICV ha intentat endollar Rafael Olmos de manera barroera i de moment no ho ha aconseguit. Tot són presses abans del 28-N. La moral de derrota s’està extenent i és imparable.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amic Jordi (si em permets).
No tothom veu les coses com les persones que esteu atrapats en els aparells dels partits polítics, i sé de què parlo, perquè jo com ben bé saps tinc contacte amb un, no a molt alt nivell, però aquí ens coneixem tots, i sabem quina és la temperatura.
A la Generalitat segurament hi haurà canvi (com diria en Vicent Sanchis enhorabona ), però al país no hi haurà canvi, hi haurà canvi als centenars de càrrecs entrants i sortints, per a uns bo, per a altres dolent.
Però la Generalitat i el Parlament tindrà les mateixes competències (poques), i el mateix finançament (minso), i les relacions amb l’estat ? Doncs tu diràs.
Jo milito en un partit polític, potser sóc un rara avis, perquè me la pelen, les parcel.les de poder que tinguem si no donen com a resultat un augment en els àmbits de poder nacionals.
Si sou capaços d’ampliar l’àmbit nacional de poder de desició, collonut, però ho dubto, i molt, perquè ?
Perquè el aparatxics esteu més pendents dels àmbits de poder de partit que no nacionals, i parlo de tots els partits.
Per això, la moral de derrota o de victòria només és a la ment d’una classe política encallada en el seu propi ego, i no en la base més polititzada del país.
Els que volem viure en un país endreçat, pòlid i lliure, se’ns en refot el número de diputats que pugui tenir ERC o CiU. El drama és que el número total de catalanistes conseqüents que pugui tenir el Parlament pot disminuir.
I pots preguntar que són per tu, catalanistes conseqüents ? doncs tu mateix, amb el temps m’ho podràs respondre.
Ah, i per cert els vostres amics (el PNV) en el temps de pendre’s un cafè, vint competències i representació a Europa.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3789966/euskadi-aconsegueix-representacio-oficial-unio-europea.html