La Sentència del TC sobre l’Estatut, aquella que tant esperàvem, ja ha arribat. Encara no en coneixem tots els detalls, però la feina ja està feta. El resultat és l’escapçament de l’Estatut. En la negació de Catalunya. Ens han dit que Catalunya no és subjecte polític autònom. Es un pronunciament polític, fet per uns magistrats que han estat la corretja de transmissió dels dos grans partits espanyols i espanyolistes. Uns magistrats que en qualsevol altre país del món haguéssin o bé dimitit o bé renunciat a emetre sentència. Espanya és així; ja ho sabiem, però ara ens han dit, clar i castellà, que no ens volen.
Ara no val ni minimitzar l’abast de la sentència ni esperar temps millors. Ara toca afrontar el problema de cara, amb plena consciència que tenim per davant una etapa convulsa, carregada de tensions, en mig d’una crisi econòmica que passat l’estiu serà encara més greu. Ara cal armar-se de valor i fer coses que mai haguéssim pensat que hauriem de fer. Amb intel.ligència, estratègia i sentit de país. Calculant molt bés els passos a donar, amb el cap fred i conscients de les nostres debilitats, també. Però no podem tirar la tovallola. La democràcia espanyola és de molt mala qualitat i ara toca donar cristiana sepultura a la transició franquista. El catalanisme, des de la màxima unitat, ha de girar full.
Però qui pot estar en condicions de començar la nova batalla per la llibertat? El Tripartit, que és una olla de grills amb espanyolistes i falsos independentistes? No. Els PSC-PSOE, amb la seva crossa rància d’ICV? No. Ara toca donar la veu al poble, i com deia en el meu darrer apunt “Eleccions”, fer un encàrrec ple de riscos a un nou govern, fort i amb les idees clares. I aquesta alternativa no és altre que CiU i Artur Mas. El PP, orgullós de la seva gesta, és la quinta columna que gestiona els interessos dels opressors de Catalunya. Ells han escollit aquest rol i amb ell hauran de transitar per la marginalitat política els propers anys. Necessitem un nou govern, un nou full de ruta amb la llibertat com a paradigma i una legislatura sencera per plantar-nos davant dels poders de l’estat i engegar el Dret a Decidir que ens ha assenyalat la mateixa Sentència del TC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquí tothom té la seva obsessió, el seu arbre que no deixa veure el bosc. Els socialistes aprofiten cada ocasió per dir que els del PP són molt dolents. Vosaltres feu el mateix amb el tripartit. I no ho veieu…
El TC ha posat en marxa una onada gegant que no ens porta directament a la independència. No ens distragueu. No us distragueu. Pugeu a l’onada, gaudiu del surfing CAT i no mireu enrere, que us agafarà torticoli del primer cop d’aire.
Qualsevol referència al tripartit ara mateix sona més a manipulació i a partidisme de baixa volada. Vosaltres mateixos.
Si la sentència ha posat el sostre a l’autogovern dins Espanya, com diu en Zapatero i reconeix en Mas, no queda altra que sortir d’Espanya per a tenir l’autogovern que dessitjem i necessitem. No valen disbarats com el concert econòmic, que no són més que una contradicció amb la sentència sobre l’Estatut i el sostre de l’autogovern que implica i que reconeix el mateix Mas.
Teniu uns dies per posicionar-vos de manera clara i sense contradiccions: continueu el joc de sempre dins Espanya (la baralla eterna!) o aposteu per un Estat propi des de la propera legislatura que posi fi a tot això i obri una etapa de prosperitat i benestar per Catalunya?
Vosaltres decidiu! Però teniu en compte que un cop presa la decisió, serem els votants els qui decidirem. Ja no hi haurà marge de maniobra posterior. Vosaltres decidiu! El poble de Catalunya decidirà després!