El bloc d'en Jordi Martí

Aquesta setmana, al Congrés dels Diputats de Madrid, hem viscut una jornada que es recordarà als annals del parlamentarisme espanyol durant molt temps. L’estat espanyol, la seva economia i la seva estabilitat social i institucional, ha estat a punt de fer fallida, a conseqüència de la nefasta gestió del govern socialista de ZP durant els darrers dos anys, especialment. Les mesures que la UE, els EUA, Xina i el FMI han obligat a prendre, duríssimes pel comú dels mortals, van estar a punt de ser rebutjades. Finalment però, gràcies a l’ADN convergent (i d’Unió), l’estat espanyol manté un escàs però important crèdit, per aspirar a sortir del pou els propers mesos i anys. El sentit de la responsabilitat del catalanisme de CiU, sense menystenir el fet que Catalunya s’hauria vist arrossegada pel pedregar si les mesures per reduir el dèficit haguéssin estat rebutjades, s’ha vestit d’abstenció, fet que ha permés tirar endavant la convalidació del Reial Decret Llei del govern de l’estat.

S’ha fet el que calia fer. El catalanisme majoritari, aquell que a Catalunya és objecte de la persecució més virulenta que s’hagi vist des de l’època de l’afer Banca Catalana, va fer el que cal exigir a una formació política responsable, seriosa i connectada amb la realitat econòmica i social a la que vol servir. Un vot negatiu de CiU a les mesures del Reial Decret Llei per reduir el dèficit públic, tot i estar en contra del seu contingut, hauria estat no solament la fí del President del govern i del PSOE, sinò la fí de la minsa autonomia política i financera de l’estat espanyol en el concert europeu i internacional. Grècia era el referent.

Si CiU hagués votat en contra de les mesures presentades pel govern ZP, l’estat espanyol hagués caigut en picat: enfonsament de les borses, rebaixa en la qualitat del deute per part de les agències de rating, dimissió del govern i convocatòria d’eleccions anticipades que haguéssin deixat sense nord un país a la deriva, intervenció de l’economia espanyola per part de la UE i del FMI, retallades del 20% de les pensions i de les retribucions dels treballadors del sector públic, etc. El PP critica CiU per donar oxígen a ZP. No és oxígen ni a ZP ni al PSOE, patriotero de fireta! Es responsabilitat política, defensa de l’interès general i coherència! I els que des de l’independentisme critiquen la postura de Duran i de CiU a Madrid, cal recordar que mentre Catalunya formi part de l’estat, no podem pretendre desentendren’s dels seus destins, especialment en l’àmbit econòmic, si no volem acabar patint la pitjor de les crisis socials dels darrers anys. No oblidem que Catalunya, amb una base industrial potent però també amb un 20% de la població sota el llindar de la pobresa, podria ser la més perjudicada davant d’una hipotètica situació de fallida econòmica i financera de l’estat. Per alguna cosa els comentaristes polítics i parlamentaris han considerat el discurs de Duran Lleida com el millor dels darrers anys, a la vegada que el d’Artur Mas a la Jornada del Cercle d’Economia de Sitges també ha estat escollit com el discurs més solvent de tots els que hi han participat.

Ara toca però, defensar el manteniment de la capacitat adquisitiva dels pensionistes de cara al 2011 i proposar noves mesures que el PSOE no prendrà i que són imprescindibles per fomentar l’ocupació i garantir la reactivació econòmica. Com sempre, serà el catalanisme majoritari el que es posi el país a l’esquena. Es el pròleg dels canvis polítics que vindran a Catalunya, ben aviat. Els governs dels millors. El de Mas a Catalunya i el de Trias a Barcelona. Per cert, no us perdeu l’enquesta que publicarà demà La Vanguàrdia, sobre les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona! CiU i Xavier Trias, a punt de noquejar Hereu i el PSC-PSOE!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!