El bloc d'en Jordi Martí

El Consell de Garanties Estatutàries -la institució hereva de l’antic Consell Consultiu- ha dictaminat que l’elecció d’Enric Marin com a President de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha estat contrària a l’Estatut. Per tant, una elecció contrària a la Llei; aquella Llei que José Montilla i el Tripartit tan diuen defensar. La resolució del Consell de Garanties Estatutàries és un nou torpeda a la línia de flotació d’un govern desacreditat; un govern que fa aigües per tot arreu; un govern zombi que només viu per aprofitar les darreres nòmines, des de la precarietat i fent un mal irreparable a la màxima Institució de Govern del país.

Els de les mans netes, els de la moral a prova de bombes, els amics dels virtuosos. Ells han estat els que han forçat la legalitat fins a quedar en el ridícul més dolorós. Consumada la cacicada i declarada la il.legalitat de l’elecció d’Enric Marin, ara, qui hauria de dimitir? El President Montilla, per haver donat el seu vist i plau a l’operació més maldestre i més impròpia dels darrers anys? El conseller de Cultura, de qui mai hagués esperat una actuació tan esperpèntica? El mateix Marin, que es va fer famós per la censura que va imposar als mitjans de comunicació impedint el seu accès a la zona afectada per l’enfonsament del Carmel, com a alumne avantatjat del comunisme soviètic o cubà? Preguntes retòriques, és clar. La paraula dimissió no figura al diccionari del Tripartit. Els de les mans netes prefereixen marcar paquet, avui mateix, a costa de les consultes per la independència, oblidant que José Montilla, a qui van fer President a canvi de quatre conselleries, renega de les consultes i dels anhels de llibertat dels catalans. I el PSC-PSOE prefereix congregar dues mil persones al pavelló de la Mar Bella de Barcelona per criticar el recolzament de CDC a les consultes per la independència (i no dubten ni un minut a l’hora de fer sortir a l’escenari una persona mostrant la seva cama ortopèdica, en una exhibició de política d’abocador mai vista a Catalunya).

El Govern de la Generalitat està en fals i la qualitat democràtica li exigeix una rectificació. Encara no he escoltat ni el Col.legi de Periodistes ni els sindicats de periodistes ni els periodistes de TV3 i de Catalunya Ràdio, que tant protesten pels bloc electorals o pel tracte que rep el jutge Baltasar Garzón, el que va empresonar injustament a desenes d’independentistes catalans durant els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. La més gran de les cacicades del Tripartit no pot quedar tapada sota la manta de la impunitat. Encara que la resolució del Consell de Garanties Estatutàries no sigui vinculant. Si les eleccions al Parlament de Catalunya no són fins el mes de novembre, quants episodis com aquest haurem de soportar? Amb una mica de sort, la Sentència del TC sobre l’Estatut que sorgeixi de la proposta del nou Ponent, l’actual Vice president del TC, acabarà amb aquesta ignonimia abans d’hora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!