El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

5 d'abril de 2010
Sense categoria
4 comentaris

EL TRIPARTIT FA BALANÇ

Després que Joan Puigcercós hagi reivindicat el Tripartit, apostant obertament per la seva reedició si el PSC-PSOE, Esquerra i ICV tornen a obtenir la majoria parlamentària suficient, s’ha donat el tret de sortida per fer el balanç de la seva acció de govern. El mateix Secretari general d’Esquerra, en la seva recent entrevista a La Vanguàrdia, s’ha atrevit a dir que Montilla ha fet més per Catalunya en quatre anys que Pujol en els darrers dotze. Aquesta afirmació, a més de temerària i esperpèntica, amaga la ferma voluntat d’apostar per l’artefacte inestable i per començar a fer balanç de l’acció del seu govern. Preparem-nos per la intoxicació massiva i per la despesa propagandística més gran de la història de la Generalitat contemporània. Això també explicaria la imposició del nomenament del Sr. Marin al front de la CCMA, forçant la legalitat fins al límit.

Si el primer Tripartit va poder fer balanç de la seva acció de govern atribuint-se el mèrit de l’aprovació de l’Estatut, el Tripartit 2.0 vol lluir una acció de govern que s’hauria prodigat en avenços en polítiques socials i en infraestructures. Però la veritat és que cap dels projectes que han acabat sent realitat aquesta segona legislatura tripartita poden atribuir-se a l’impuls del govern de José Montilla. El Túnel de Bracons, jivaritzat, és un projecte encetat pels governs de CiU. Les ampliacions del Port de Barcelona i de l’Aeroport del Prat són també projectes engegats pels governs de CiU, pactats amb els governs de l’estat. El flamant Sincrotró de Cerdanyola va ser el fruit del pacte entre els governs de CiU i del PP a l’estat. La construcció de la Línia 9 del metro, la més llarga d’Europa, i que amb el Tripartit porta 4 anys de retard en la seva execució, és també un dels projectes estrella dels governs de CiU. Altres infraestructures del tot necessàries, com el Quart Cinturó, la MAT, la interconnexió de xarxes de distribució d’aigua, les infraestructures de generació energètica i d’altres, o estan aturades o avancen al ralentí.

En polítiques socials el Tripartit té poques medalles per penjar-se. La Llei de Barris, en les seves diferents convocatòries, ha estat una bona decisió; pot ser la única. El desplegament de la Llei de la Dependència és un dels fiascos més clamorosos del Tripartit, de la mà del Gobierno amigo. La Llei d’Educació de Catalunya solament ha estat possible gràcies al compromís i el suport de CiU. El Departament de Salut ha anat obrint centres d’atenció primària i fins i tot un parell d’hospitals, però la seva capacitat de gestió ha arribat al límit: la caixa està buida i la consellera del ram demana ajut a qui la vulgui escoltar per implantar el copagament i altres mesures d’estalvi que ho són tot menys socialdemòcrates. Tot gira al voltant del nou sistema de finançament; el més gran dels morts vivents d’aquesta legislatura, que s’arrossega pels passadissos del Departament d’Economia com un zombi que amenaça d’emportar-se per davant el paradís que Montilla, Puigcercós i Saura ens havien promés. Un balanç galdós que hipotecarà el proper govern, de la mà d’una Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que faran encara més difícil la superació d’una crisi econòmica que molts especialistes no donen per superada fins passat el 2014. Es l’herència del Tripartit.

  1. Poden fer un altre balanç: el de les oportunitats perdudes, la pèrdua d’autoestima i de prestigi de Catalunya, el creixement de la descoupació….Llàstima que és un balanç dolorós per la Nació.

  2. Un bipolar té dues cares, el tripartit és un bipolar clar. La primera cara la que dona al públic és la del comercial que ven un producte que sap que és dolent i a més està caducat  però intenta vendre el producte com si fos lo millor del món i utilitzarà totes les eines al seu abast. La segona cara és la que tenen en el seu entron més privat, veuen que no les coses no els hi funcionen i no saben com sortint-se, estan angoixats per la seva situació.
    El meu diagnostic és que els que han organitzat el circ del tripartit són molt però que molt dolents i el problema és que no saben més, les seves neurones van a tota velocitat sense un rumb clar i a més xocant entre elles. Ja els hi queda poc esperem no facin més mal en la pressa de les decissions que prenen segons bufa el vent.
    Salutacions
    Xavier 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!