Consum(o agrado) responsable

Diuen que la venjança és un plat que es menja fred. En el meu cas, des dels oprobiosos fets d’octubre del 2017 (discurs reial, 155, exilis, empresonaments, repressió a tort i a dret) em vaig proposar respondre-hi personalment amb petites accions pautades en el temps, decidides amb el cap serè i executades discretament, sense fer-ne publicitat, allunyant-me de qualsevol actitud que pogués ser interpretada com una mostra d’adquirir notorietat, per mínima que fos, o de practicar un estèril victimisme.

Entre aquestes accions, una de les categories és la del canvi de serveis en favor d’aquelles ofertes d’empreses arrelades al territori, compromeses amb una sèrie de valors i no oposades al procés independentista. Aquesta setmana li ha tocat al sector de la llum i he decidit donar-me de baixa d’Endesa i d’alta de Som Energia. Una desconnexió en tota regla, literal. Som Energia és una cooperativa gironina que s’ha estès a moltes poblacions del país (i de fora, significativament) i que gestiona el subministrament d’electricitat amb criteris a tenir molt en compte: d’eficiència energètica, ambientals, de respecte a la nostra nació, de presa de decisions escrupolosament democràtica i, com que és una cooperativa, de reversió dels beneficis a la pròpia entitat i no a accionistes manifestament enemics de la nostra causa.

La decisió (ràpida i senzillíssima, deu minuts d’ordinador) ha coincidit amb la presentació de la campanya de l’ANC sobre consum responsable i la subsegüent posada en marxa d’una web que facilitarà la feina a tothom qui demani informació sobre quines empreses són cat-friendly i, conseqüentment, donar el pas en el sentit d’enfortir l’economia catalana, una autèntica estructura d’estat si realment tenim al costat del país una tupida xarxa d’empreses productives, innovadores, dinàmiques,  exportadores i doncs creadores d’ocupació i de riquesa.

La reacció de la gran patronal (que, si no m’equivoco, encara es fa dir Fomento a la façana de la seva seu) demostra l’encert de la iniciativa de l’ANC. Resulta revelador sentir el senyor Sánchez Llibre dir que la idea perjudica les empreses catalanes (en tot cas la seva, mentre no s’hi aculli), en una peculiar interpretació del concepte “liberalisme” en boca d’algú que hauria de defensar-lo obertament. Perquè el que proposa Consum Responsable, encara que no ho sembli a primera vista, és bàsicament un exercici de liberalisme ben entès: que el consumidor triï l’opció que més li plagui o que li convingui en un mercat lliure, i no el que proposa l’incestuós conglomerat político-empresarial de l’Íbex 35, al qual Foment encara no s’hi ha oposat, que sapiguem.

La sopa, ben freda. Propera cullerada, el gas.

[Imatge: lamossegada.cat]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *