El bloc d'en Jordi Martí
President de la Federació de Barcelona de Convergència
2010, L’ANY ZERO DE LA NOVA ETAPA
L’any 2010 ha de ser l’any de l’inici de la recuperació del país. Una recuperació llarga i plena de dificultats, d’incerteses i de sacrificis. Però com deia l’Abad de Montserrat en l’entrevista publicada abans d’ahir a La Vanguàrdia, Catalunya mostra signes evidents de vigor. Sota la grisor que caracteritza la gestió del Tripartit, la greu crisi econòmica i el drama de l’atur, els durs atacs al nostre autogovern provinents dels poders de l’estat, inclosa l’amenaça de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, hi broten nomboses i renovades energies de la societat catalana, que no es resigna ni a la derrota material ni a la submissió política.
L’any 2010 ha de ser l’any de la recuperació i el de la segona renaixença moral i col.lectiva. Perquè això sigui una realitat i no només un desig, cal en primer lloc recuperar la confiança en els lideratges del país. Lideratges polítics, econòmics, socials, esportius i espirituals. L’any 2009, sense ànim de frivolitzar, només hem gaudit d’un lideratge indiscutible: el del Barça de les sis copes. Ara ens cal deixar enrera el drama del Tripartit i confiar en un nou govern catalanista d’ampli espectre, seriós, eficaç i competent, que generi confiança i il.lusió. Un govern i un capità del vaixell que siguin capaços de dibuixar un imaginari de progrés i de llibertat per als propers vint anys.
Ens calen lideratges econòmics potents i compromesos amb el país, especialment els de les principals institucions empresarials i sindicals, al capdavant de les quals s’hi hauria de situar una nova generació que superés la imatge de l’actual establishment conservador, que les monopolitza des de fa dues dècades. Ens cal que des d’aquests nous lideratges polítics, econòmics i socials es promoguin valors i virtuds com l’ètica, l’esforç, el treball, la iniciativa, l’equitat i l’autoexigència. Valors i virtuds que substitueixin el relativisme moral, el multiculturalisme que amenaça la nostra identitat, el bonisme, la despesa pública incontrolada i la filosofia de la subvenció permanent.
La recuperació econòmica i la creació de llocs de treball van lligades als cicles globals, però Catalunya no es pot conformar en ser el líder de l’atur a nivell europeu i el motor d’una solidaritat interterritorial forçada a nivell de l’estat. L’any 2010 ha de ser el de l’inici de la segona transició. Una transició que s’ha d’obrir amb una resposta digna i contundent davant de la Sentència del TC sobre l’Estatut. Que ha de continuar amb una victòria electoral, el més indiscutible possible, del catalanisme polític que representa Convergència i CiU, que doni pas a un govern que prengui decisions. Que ha de consolidar-se amb posicions valentes i compromeses nacionalment dels lideratges econòmics i socials, en la línia del que ha representat l’editorial publicat per dotze mitjans de comunicació escrits a casa nostra en defensa de l’Estatut. I que ha d’anar acompanyada de l’inici d’una lenta represa econòmica que no es produirà fins el 2011, malgrat que no recuperarem els índexs de creixement d’abans de la crisi fins el 2013 o 2014.
Rés de tot això serà possible amb un President de la Generalitat que és incapaç de tirar endavant el país, sotmès a la disciplina del PSOE i que demostra una impotència descomunal per mantenir cohesionat l’actual Tripartit de fireta que ens governa. Però tampoc serà possible amb un govern de l’estat que ens maltracta fiscalment i que no inverteix el que estableix l’Estatut i el que Catalunya necessita i es mereix. Es l’hora dels canvis. Canvis en profunditat. Canvis de sobirania. Canvis polítics, socials, econòmics i de relació amb l’estat. Benvingut 2010!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Jordi Pujol i Unió Democràtica van posar el rumb de la seva coalició
encarat a assolir que la Generalitat fós la Representant de l’Estat a
Catalunya. Això, aquesta aposta, s’ha visualitzat totalment impossible,
ara és hora de canviar el Rumb del Catalanisme i s’ha d’optar fermament
per conduir Catalunya vers la seva Independència. O això o la
decrepitud fins la mort nacional de Catalunya. Vegi’s, si no, les
pessimistes i recents declaracions de Jordi Pujol -les pitjors, les més
tristes, les més desesperançadores declaracions que mai he llegit de
l’ex primer mandatari català- declaracions que enganxo a la resta
d’aquest post 1684. <http://blocs.mesvilaweb.cat/smolins9/>
Davant del pessimisme total i del caos sense futur de l’encaixisme que
malda per soterrar Catalunya en el taüt espanyol, l’independentisme de
Carretero, d’en Canela i d’una manera molt especial de Santiago Espot
representa una font d’aigua viva que pot sadollar l’anhel de Catalunya,
l’esperit milenari de llibertat de la nostra Gran Nació, de Salses a
Gradamar i de Fraga a Maó, sense oblidar l’Alguer i el Carxe.”
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.