Les coses es mouen a ERC. Qui deia que les enquestes no feien efecte? La renúncia de Carod Rovira a tornar a encapçalar la candidatura d’ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 (o abans?), la presentació de més de 1000 signatures per part d’Esquerra Independentista per forçar el referèndum intern sobre el previsible mal finançament de la Generalitat, l’article de Joan Carretero publicat avui a l’AVUI i les amenaces d’expulsió dels crítics per part de Joan Puigcercós són símptomes de descomposició política tant d’ERC com principalment de l’artefacte del Tripartit.
Carod Rovira ha plegat. Millor dit, l’han fet plegar. Com diu Toni Aira al seu blog, l’aparell d’ERC sembla que l’havia sentenciat: o plega o el pleguem…
Es l’estil de la casa. No cal ser politòleg ni ser un expert coneixedor de la psicologia dels actuals dirigents d’ERC; es tracta d’un moviment que té relació directa amb un possible avançament electoral. Tothom sap que les coses aniran a pitjor i que la situació política i econòmica serà insostenible els propers mesos. Montilla no vol, però haurà de convocar eleccions anticipades. I cal tenir candidat ara, no fos cas. Solament ha calgut analitzar l’abast de la remodelació del Govern Zapateril per entendre que el socialisme espanyol amic
va a per totes. I a més és conscient que el PSC-PSOE i les dues crosses d’ERC i IC-V no tenen cap força per evitar la humiliació política i econòmica a les que sen’s sotmet. Però les enquestes són, sens dubte, un altre element que dia sí dia també posa en qüestió l’estratègia de la Direcció d’ERC. La seva és una aposta perdedora i ho sap tothom. El balanç dels dos Tripartits és molt pobre i a les properes eleccions l’electorat els passarà doble factura: baixen de 21 diputats a 15 i aquest suport és insuficient per fer el Tripartit 3.
Però les desgràcies mai venen soles. La Direcció d’ERC (que no el partit i molt menys els seus electors) està acorralada. Nomès poden esperar a que la sentència electoral de la ciutadania els jubili anticipadament. Les essències
radicalment esquerranoses i l’estil gens subtil que caracteritzen a la Direcció d’ERC, no suporten la discrepància. Més de 1000 signatures dels seguidors d’Uriel Bertran per forçar un referèndum en cas d’un mal finançament, han merescut com a resposta l’amenaça de l’expulsió. Aquests són els seus arguments. O amb mí o contra mí. L’aposta de Joan Carretero i de Reagrupament.cat ha acabat de trinxar la foto opportunity
de la renúncia de Carod Rovira (perdó, de l’acord Puigcercós-Carod). L’eventual creació, de la mà dels seguidors de Reagrupament.cat, d’un nou partit o plataforma transversal independentista que es podria presentar el 2010, la capacitat d’atracció de la Casa Gran del Catalanisme de CDC i la més que probable presentació de les CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya podrien significar el toc de gràcia definitiu per a la Direcció d’ERC; una Direcció hipotecada i captiva del sucursalisme del PSC-PSOE.
Com li va passar a CiU després d’haver-se recolzat més del compte amb el PP, ara li arriba l’hora de la travessa del desert a la Direcció d’ERC. I serà aleshores i no abans, malgrat disposar de majoria absoluta al Parlament de Catalunya, quan la gran familia catalanista i independentista estarà en condicions d’avançar cap a la sobirania, amb el PSC-PSOE a l’oposició.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!