El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

1 de març de 2009
Sense categoria
1 comentari

CRÒNICA DEL MÍTING FINAL DEL PNB A BILBAO

Ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir al míting final del PNB a Bilbao. Les darreres enquestes i l’estat d’ànim dels dirigents i militants penebistes coincideixen en una cosa: la igualtat dels resultats i la total incertesa pel que fa al futur inquilí d’Ajuria Enea. 

La síndrome de la "solució a la catalana"
s’ha instal.lat definitivament al País Basc. La igualtat dels pronòstics, l’absència forçada de l’esquerra abertzale dels comicis bascos i els interessos coincidents de l’espanyolisme i el centralisme que representen el PSE-PSOE i el PP al País Basc, provoquen una atmòsfera difícil de definir al pavelló de La Casilla, a Bilbao, on més de 4.000 persones s’encarreguen de fer-li arribar al Lehendakari Ibarretxe el seu suport incondicional.

Un grup d’una vintena de responsables territorials i diputats de CDC i d’UDC hem volgut expressar la nostra solidaritat amb el Poble Basc, el Lehendakari, el PNB i amb la gent de bona fé que es nega a acceptar la trasl.lació al País Basc de la recepta dels cuiners catalans del Tripartit, ERC entre ells, que va fer possible enlairar a la Presidència de la Generalitat als perdedors de les eleccions catalanes. Evidentment, el desgast que comporta l’exercici del poder i els enfrontaments que es donen des de fa anys entre les dues ànimes del PNB passaran factura demà a les urnes. Però per sobre de tot els catalanistes tenim un compromís amb el projecte polític que lluita democràticament per aturar l’ofensiva que lideren el PSOE i el PP i que no és altre que l’assimilació de les nacions catalana, basca i gallega. El PP i el PSOE treballen incansablement i amb tots els recursos amb els que compten, que són molts, per forçar el bipartidisme a tot l’Estat i esborrar qualsevol rastre de fet diferencial de naturalesa nacional i identitària diferent de la de matriu castellana.

Demà al País Basc i a Galícia, i aviat a Catalunya, es jugarà una altra batalla política de primer nivell. David contra Goliat, un gegant amb peus de fang com l’Estat espanyol contra la voluntat d’unes comunitats nacionals que es resisteixen a signar el certificat de defunció com a nacions. Al pavelló de La Casilla de Bilbao es veien patriotes bascos que apretaven les dents. Són conscients que l’obssessió malaltissa, ja demostrada a Catalunya, de desallotjar del poder als nacionalistes perifèrics, pot ser la recepta que sel’s apliqui demà al vespre. Però més de 100 anys d’història del PNB han  de ser una garantia per parar el cop amb dignitat. Com va dir el Lehendakari Ibarretxe durant la seva intervenció, "el més important no són les vegades que caus, sinò la velocitat amb la que t’aixeques
".  Demà, ja avui, Catalunya i els catalanistes també apretarem les dents, i passi el que passi, ja pensem i treballem per aixecar-nos de nou i demostrar que no podran amb nosaltres ni el centralisme del PSOE i el PP ni la incompetència ni la frivolitat dels Tripartits del quinqueni negre.

  1. Una setmana després de les eleccions al País Basc s’ha confirmat "la síndrome de la solució catalana",
    a la que em referia en el meu post de diumenge passat. El socialisme depredador no té límits. A Catalunya ho tornaran a intentar a la tercera, però aquesta vegada no se’n sortiran, senzillament perquè el Tripartit no sumarà 68 escons. Si sumessin, no hi ha dubte que la direcció d’ERC avalarà de nou el Tripartit.  Al País Basc estan  a punt d’acceptar els vots de l’espanyolime caspós del PP basc per ocupar la Lehendakaritza per la porta del darrera. Els auguro una legislatura curta i plena de patiment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!