Joan Ferran està excitat, aquests dies. Sembla que per Sant Jordi les seves històries sobre crostes nacionalistes van fer figa. Potser l’home s’esperava passar, en un tres i no res, de trist lampista de partit a literat amb trona al Parnàs. Abans d’ahir deia no-sé-què sobre el caràcter “erràtic” dels plantejaments polítics d’Artur Mas. És curiós que el tal Ferran, que té els sants trons de justificar un pacte amb el PP al País Basc i un altre amb ERC a Catalunya parli, sense ruboritzar-se, de plantejaments “erràtics”. Quan la distorsió sistemàtica de la realitat esdevé l’eix central de l’argumentari polític la simple barra es transforma en un perillós cinisme programàtic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!