10 de maig de 2009
0 comentaris

On són els bons correctors?

Quan estudiàvem el darrer curs de Filologia, anàvem a aprendre de corregir textos a l’escola Vèrtex, a Barcelona. Va ser un autèntic privilegi poder assistir a les classes que impartien en Bardagí, l’Albert Jané, en Ruaix o en Carles Riera. No sé si els estudiants d’ara tenen l’oportunitat de fer aquest aprenentatge. A mi em va servir molt. Ens van ensenyar a tenir “sentit lingüístic”, això que ara trobo a faltar en alguns correctors. Vam aprendre que no tot és blanc o negre, que els diccionaris són una eina molt útil, imprescindible, però que si un corrector no té criteri propi, malament rai, que les solucions que es proposen per als textos no sempre són les mateixes, que el context determina l’expressió que hi ha d’anar, que no sempre la primera accepció del diccionari és la vàlida, que cal comprovar tots els noms propis que surten en un text, que cal respectar l’autor i no se li pot esmenar la plana així com així. 

En definitiva, vam aprendre llengua, i encara més enllà de la llengua. Ens van ensenyar l’ofici, d’una manera que a la Universitat no s’aprèn. I ens ho vam prendre com aquell que entra d’aprenent en un taller de fusteria: començant des de la base i descobrint pas a pas tot allò que cal saber per fer bé la feina, amb humilitat i esforç. Vam descobrir que no era una tasca senzilla, i que implicava molta responsabilitat. Jo diria que ens van ensenyar a tenir respecte per la llengua.

L’assessorament lingüístic ha evolucionat moltíssim des de llavors. Fa un temps, vaig assistir a una sessió de presentació de noves eines de suport lingüístic a la Universitat de Barcelona. Va ser magnífica: aquells correctors i traductors, a banda de ser bons lingüistes, eren persones que s’havien dedicat a imaginar noves solucions per a problemes quotidians dels assessors lingüístics, i ho havien fet en un treball d’equip que els havia permès desenvolupar recursos lingüístics útils per a tothom.  Ens van ensenyar que les TIC poden ser un aliat esplèndid per no perdre el temps amb tasques que, de fet, pot fer una màquina. A la llarga, tot allò que s’automatitzi estalviarà molta feina i permetrà que les persones que es dediquen a aquesta tasca puguin treballar millor. Hi aportaran coneixement, i la seva feina deixarà de ser rutinària.

Quan va morir la persona que feia de cap de llengua del diari El Punt, una amiga comuna va dir una frase que recordaré sempre: “L’Anna ens millorava els textos i en definitiva ens ha millorat la vida”. Que serveixi d’homenatge a l’Anna Mir i a tots els bons correctors que han contribuït a construir un model lingüístic a casa nostra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!