El dia dels Jordis

Avui no serà un Sant Jordi com el d’altres anys. Tenim presoners polítics, entre ells tres Jordis, que no podran celebrar la seva (la nostra) onomàstica acompanyats dels éssers estimats. Tenim exiliats, entre ells el president, que no podrà presidir la benedicció de roses a Palau. Tenim, en fi, un estat que ens recorda, amb les seves grans i petites accions repressives, dia sí dia també, què pensa dels catalans, dels seus desitjos, de les seves propostes polítiques, de la seva manera d’entendre el món, de la seva llengua, de la seva cultura, del seu tarannà.

Enguany no serà el Sant Jordi de sempre. Tot i així, ningú no ens segrestarà el dret a gaudir de la nostra festa més cívica. Sortirem com cada any al carrer, omplint-lo de llibres, de roses, de cultura, d’amor, de tot allò que ells no volen ni poden entendre. Sortirem al carrer i l’omplirem de groc, encara que ofengui a uns quants (o precisament per això), amb l’esperança de que, ben aviat, el 23 d’abril sigui un dia de llibertat per a tots.

Bona diada a tots.

Un pensament a “El dia dels Jordis

  1. Per molts anys, Jordis! Avui és el vostre sant. Teniu un Patró valent, vencedor d’un drac demolidor, devorador i, abatut quan St. Jordi li clavà la llança i en mig de glops de sang va florir un roser. Una donzella rebé la primera rosa.

    Llegenda bonica amb un final feliç.

    Us desitjo de tot cor que també vosaltres tingueu un final esplendorós que il·lumini la vostra vida i llueixi la veritat. Sou persones íntegres, honestes, que estimeu Catalunya. Bé mereixeu un final feliç.

    Estem al vostra costat. Cada festa que celebrem a casa al damunt de cada tovalló de la taula i posem una llaçada groga en record de tots els qui, injustament, esteu empresonats o exiliats. No és res aquest petit gest, però ens impulsa a servir el nostre país, Catalunya, sempre, sempre.

    Montserrat Figuera i Padrós

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *