La col·lega i amiga Marta Estella em va convidar a la presentació dels resultats obtinguts per l’equip que ha treballat en el projecte Dylan, dinàmiques lingüístiques i gestió de la diversitat, que tracta el multilingüisme com a objecte d’estudi en si mateix, com a matèria científica.
Investigadors d’universitats de Bolzano, Ginebra, Lliure de Berlín, Hèlsinki o Lancaster, entre d’altres, es van reunir a la magnífica seu de la Casa de Convalescència que acull una part del Servei de Llengües de la UAB, UAB Idiomes Barcelona . Pel que ens van explicar, es tracta de repensar velles nocions. En un moment en què a les nostres universitats s’ha obert amb força el debat sobre l’ús de la llengua franca en coexistència amb les altres llengües, amb l’enlluernament per l’anglès per part dels que ens manen, és gratificant sentir arguments científics per demostrar que la diversitat lingüística és convenient, i fins i tot pot esdevenir una oportunitat. L’estudi pretén descriure de quina manera les diferents maneres de pensar i d’argumentar inherents a les diferents llengües contribueixen a la construcció i transferència de coneixements i intervenen en el control de la interacció, la resolució de problemes i la presa de decisions.
La llengua franca, cal veure-la com a complement, i no pas com a substitut: híbrida, operativa per a l’ús i l’aprenentatge. El multilingüisme no és de cap manera la suma de dos o més monolingüismes. Calen polítiques lingüístiques explícites, i no ens podem quedar en simples declaracions d’intencions -com passa tan sovint- sinó que cal que connectin amb una realitat complexa i plurilingüe. I, segons els experts, ens serà més senzill aconseguir el canvi en una comunitat acadèmica que no pas si haguéssim d’aplicar-lo a la societat en general.
Ens van presentar una distinció molt clara -i que ningú no ens havia fet abans- entre el CLIL o AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengua), o en altres paraules, les classes en anglès que tots comencem a organitzar a les universitats catalanes, i els English-medium courses. En el primer cas, l’objectiu primordial és millorar l’anglès dels estudiants autòctons, i per tant hi ha una intenció lingüística declarada. En el segon cas, es tracta d’utilitzar la llengua franca per integrar estudiants internacionals, i per tant la llengua hi pot ser transparent, tal com ho és ara mateix en la resta d’assignatures en català. Cal debatre sobre CLIL, per determinar si contribueix realment al multilingüisme, ja que, pel que deien, encara no s’ha demostrat que a l’ensenyament superior s’obtinguin els mateixos beneficis que en els nivells de secundària o primària.
L’Albert Branchadell, en una brillant exposició on va utilitzar quatre llengües, ens va alertar del mismatch que existeix entre les pràctiques i els discursos. Va presentar una classificació segons la qual poden coexistir discursos monolingües vs. pràctiques multilingües, com el que passa a les classes universitàries, on interaccionen diverses llengües amb competències parcials, o bé discursos multilingües vs. pràctiques monolingües, com el que passa a la Unió Europea, on el discurs del multilingüisme es tradueix sovint en pràctiques poc plurilingües.
Al final, es va constatar que la introducció de l’anglès a la docència a les nostres universitats s’ha produït sense reflexionar gaire sobre els objectius que es volen aconseguir. Per això cal que ens atrevim a refer els discursos oficials de política lingüística; encara hi som a temps. Sort que hi ha experts que ens posen les coses a lloc, i ens ofereixen un argumentari ben sòlid sobre aquests conceptes. El que tenim entre mans és matèria sensible, i val la pena que siguem conscients de la responsabilitat adquirida per les persones encarregades de gestionar, tècnicament i políticament, la diversitat lingüística a les nostres universitats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Excel·lent resum de la jornada, Meius.
Realment fou útil, almenys a mi, sobretot per a poder constatar que no hi ha grans certeses en aquest àmbit. De fet, vaig arribar a la conclusió que, en matèria de llengües i multilingüisme en la docència universitària, la recerca confirma la complexitat notable de les actuacions que es tiren endavant.
Ara mateix tinc sobre la taula 2 grans interrogants:
1. Podem parlar més clar?
Un dels mismatch evidents, en la línia il·lustrativa i clarivident de Branchadell, és la manca de sintonització de la formulació de les polítiques lingüístiques universitàries amb la realitat. Segurament això també passa amb totes les polítiques, però crec que ens hauríem d’esforçar per a desterrar, per exemple, frases com “la nostra institució aposta pel multilingüisme”; “respectem la diversitat lingüística”, “promovem totes les llengües”, etc. Tots sabem que aquestes frases no són veritat i que en realitat hauríem d’haver dit: “la nostra institució intenta aplicar un trilingüisme, amb la incorporació de l’anglès”, “respectem la diversitat lingüística, però si vostè no ho fa, com a mínim, en anglès no l’entendrà ningú”, “promovem totes les llengües, però com que no hem trobat traductor d’eslovè li agrairem que ho faci en anglès o en alemany”.
Parlar clar és difícilíssim i va contra la lògica dels responsables del sector. Qui s’hi atreveix?
2. Quin anglès?
Tots sabem que el terme anglès té diversos referents (com passa amb qualsevol llengua). Entre molts d’altres, hi ha l’anglès estàndard d’un nadiu tipus BBC o l’anglès dels que el parlen (i entenen i llegeixen i escriuen) com a L2 amb un nivell de competència raonable. Dins de la línia de parlar clar, potser hauríem de dir de forma explícita i transparent que, a la universitat, no perseguim el primer sinó el segon. Altrament, seria una quimera. Ho podem fer?
3. I el català?
No ens enganyem. Les llengües no són iguals. Cal reconèixer que fou tot un detall que el chairman de la Jornada fos capaç d’emprar un magnífic català. No obstant això, ja seria hora que la Unió Europea fes 1 sola cosa amb les “llengües no oficials” a la UE, les quals sembla que no existeixin.
No ens podrien ajudar una mica?
No ho sé. Jo el que tinc són molts interrogants i celebro que els investigadors del Dylan també.
Estic a favor del plurilingüisme. Però estic a favor que sigui un dret. Com hauria de ser un dret el fet de poder ser monolingüe fins l’últim dia de la nostra vida. Hauríem de poder exercir aquests dos drets sense fer-ne escarafalls i sentint-nos protegits.
Ja sabem que a l’Estat Espanyol només uns quants tenen dret a ser monolingües, els altres estem obligats a ser plurilingües, pluriculturals, oberts al món, a la immigració i totes aquestes coses que fan ser modern; i no em mal interpreteu.
D’altra banda no estic a favor que l’anglès es converteixi en una llengua franca. És un avantatge pels que ja neixen amb aquesta llengua, i és una eina de nacionalisme lingüístic. L’anglès pertany a uns territoris que el senten com a propi. De moment, com que aquesta gent vénen de bon rotllo, amb els seus i-pods, música i d’altres, no ho veiem com a una agressió. Però quan ens n’adonarem potser ja serà massa tard. Continuo estan a favor d’una llengua neutra, sense pàtria, a l’estil de l’esperanto. Això és una veritable llengua franca. Una llengua que quedaria reservada per a uns usos molt concrets.
A vegades penso que tots plegats ens dividim en dues classes: la primera, els que pensen en l’anglès com a assumpte racional i en el català/castellà com a assumpte emocional. La segona, els que pensen en l’anglès com a qüestió emocional, i el català/castellà com a racional.
Discutir tots aquests assumptes no és fàcil, ja que es barreja els sentiments amb la raó. Posem-hi seny i agafem-nos-ho una mica a broma, que és una cosa molt sèria.
Jo crec que l’anglès hauria de sr una eina per a tothom però en cap cas de forma que anul•li la nostra llengua.
El problema quedaria bastant resolt en el moment que, considerat una eina com les matemàtiques o la capacitat d’escriure o llegir.
En el moment que tothom en sàpiga seria com quan jo agafo apunts en català d’una lliçó en espanyol. Tot seria molt normal. Si això passés amb més llengües millor.
Avui justament el comissari Figel ha defensat que els Erasmus es facin en català.