Aquest era el títol del programa de ràdio que fèiem, ara ja fa 10 anys, a Batet de la Serra, amb la gent de Ràdio 90. Ens ho passàvem bé, parlant de qüestions lingüístiques, sempre mirant de no ser gaire acadèmics, tenint en compte el mitjà. Hi parlàvem de tot, i sempre buscàvem la curiositat lingüística que enganxés l’oient. Ens obligava a fer recerca constant, i era enriquidor.
Ara s’acaba de saber que d’aquí a 4 anys la Selectivitat incorporarà la prova oral de llengua estrangera. Vés a saber què se’n va fer, de l’informe que ens havien demanat els responsables d’aquest tema ara fa ben bé 5 anys. No n’han dit ni ase ni bèstia. Hi constatàvem aquesta evidència: la prova de Selectivitat havia d’incloure totes les habilitats lingüístiques, i per tant, també la d’expressió oral. Aleshores encara no hi havia ni comprensió oral, i per tant, servia de ben poc, la prova d’idioma. A l’informe, hi apuntàvem un sistema tècnicament possible, però potser massa costós: durant el darrer mes de classe, els estudiants podien fer la prova al seu mateix institut, amb uns experts itinerants. L’altra possibilitat, evidentment, era fer-la coincidir amb la prova escrita. Tot plegat no deu ser fàcil, ho sabem, però voleu dir que és normal que passin 10 anys des que es planteja fins que es fa efectiva? No pot ser que s’hagi perdut una mica el temps i que cada nou responsable que arribava al Departament s’ho hagi volgut mirar de cap i de nou? No n’estem fent un gra massa?
I anant més enllà, també em pregunto sovint per quina raó l’expressió oral és bandejada sistemàticament de la resta de disciplines. De fet, a la universitat no s’ensenya comunicació oral a gent que si va a Secundària haurà de fer classe cada dia una colla d’hores. Com és possible? Un altre cas: a la Sapienza de Roma, o a les universitats de Portugal, els nostres estudiants Erasmus es troben amb exàmens orals, ells que se les prometien tan felices amb el portuguès o l’italià. I tenen problemes, ho sabem. Algú s’ha d’encarregar de preparar-los des d’aquí.
Ara, amb Bolonya, es preveu que el TFC contingui una part de presentació oral. Ja era hora. Caldrà veure, però, si els avaluadors són prou valents per suspendre els alumnes que es mostrin incapaços de produir un discurs coherent i amb prou fluïdesa. Que no diguin allò tan suat “ja els suspendrà la vida”, per eludir responsabilitats.
I és que, tornant a l’encapçalament d’aquesta entrada, fer ús de la paraula serveix per reinterpretar el món, com deia aquell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!