Escolta, Europa

El poble català ho ha tornat a fer. El convenciment i la determinació d’arribar a bon port no tenen aturador, i ahir, a Brussel·les va fer sentir el seu clam multitudinari a favor de la llibertat del país i dels seus dirigents davant una comunitat europea encara sorpresa a aquestes alçades de la pel·lícula. “Escolta, Europa” és el resum de l’acte, adoptat avui com a titular per algun dels mitjans.

Dels nostres mitjans, no fa falta especificar-ho, perquè dels d’ells ja en podíem esperar grolleres reinterpretacions. Potser la que més mal fa, per malintencionada, és la del grup Prisa (qui t’ha vist i que et veu) parlant de l'”odi dels separatistes” mentre amagarà convenientment el noble gest dels bombers donant sang als hospitals belgues. Hem la sortida de to del diari madrileny com una més de les mostres de preocupació per no saber com ocultar el sentit de la mobilització de la nostra ciutadana, que tan mal fa amb les nostres maneres de dir i fer.

La demostració multitudinària al cor d’Europa ha estat també contestada, amb les habituals mostres de menyspreu i suficiència, per la vicepresidenta espanyola Sáez, perdonant la vida als catalans i recordant-los que poden manifestar-se gràcies a que és un dret democràtic i gràcies també a posseir un DNI espanyol. És l’eterna visió burocràtica d’un estat: reduir un dret democràtic a un document legal. Naturalment, no entra en el fons de la qüestió, que no és altre que el fet de que la immensa majoria dels manifestants de Brussel·les ho feien precisament per deixar de tenir el DNI, una targeteta plastificada que tenen la “sort” de posseir deu empresonats, cinc exiliats, mil ferits en càrregues policials, quatre inhabilitats, dotzenes d’encausats i milers i milers de ciutadans en el punt de mira per les seves idees polítiques expressades de forma escrupolosament pacífica i democràtica, com ara aquest bloc, per exemple.

La marxa brussel·lesa esdevé enmig d’una peculiar campanya electoral, inèdita per com es planteja i imprevisible en els seus resultats i conseqüències. També, qui ho diria, menys interessant del que tocaria. S’estan sentint algunes coses que fan venir basca, francament. Hi tornarem.

[Imatge: www.elpuntavui.cat; foto AFP]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *