5 de desembre de 2014
0 comentaris

Plebiscitàries…Llista? Llistes?

LLISTA? LLISTES?

 La conferència del President de la Generalitat del 25 de novembre va revestir el caràcter èpic que s’escau al moment històric que vivim i alhora va marcar la dinàmica necessària així com les exigències del reconeixement internacional imprescindibles.

La xerrada pública d’Oriol Jonqueras va assenyalar alguns dels aparents punts febles que presenta el pla del president del nostre govern.

Efectivament, és possible que alguns indecisos no tinguin clar el nostre grau de dependència , pel que fa a les polítiques socials i de dinamització econòmica, de les almoines que dóna l’estat després d’haver “manllevat” un 8% del PIB català ( percentatge molt superior al que es troba arreu del món).

La solució que proposa Esquerra Republica consisteix substituir la dinàmica unitària volguda per la societat civil, assumida pel President del país, per una distribució de llistes independentistes en funció del seu grau d’esquerranisme.

Aquesta proposta, té el mèrit de voler aglutinar persones que no tenen obligatòriament l’independentisme com a primera opció.

Això dit, després de tants mesos, anys de debat social, econòmic, nacional, no crec que el poble de Catalunya no hagi acabat tenint els elements necessaris per determinar el seu vot. Potser cal recordar-li que sense la devolució dels impostos del poble de Catalunya que, a hores d’ara , només pot ser conseqüència de la independència, NO HI HAURÀ CAP POLÍTICA SOCIAL POSSIBLE, NI DE CDC, NI D’ERC, NI D’UNIÓ, NI DE PODEM, NI DEL PSC, NI D’INICIATIVA, NI DE LA CUP.

La feina, doncs, no consisteix en modular el discurs independentista en funció de qui ens escolta , de manera, diguem-ne, un xic “paternalista”, sinó a posar en relleu que tant la dinamització econòmica com les polítiques socials necessiten la independència sense la qual els pressupostos necessaris no podran ser votats per cap majoria política.

La feina de les entitats civils i dels partits, al voltant d’una llista unitària ( i no única com diuen els demagogs dependentistes! ) consistirà doncs a mostrar a les diverses sensibilitats que , sense aquest vot unitari, les mesures que els semblen oportunes mai no podran ser aplicades.

Evidentment que Catalunya és plural, sortosament! La història ens proporciona avui l’oportunitat que aquesta pluralitat s’expressi al voltant d’aquest punt comú, imprescindible per a la pluralitat mateixa que és la llibertat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!