Mentre una part important d’estats europeus s’estan demanant si es fan enrere d’Europa ( Regne Unit, França, Holanda, Àustria etc) amb un previsible vot important dels populistes o dels ultranacionalistes, el món es mou: tothom ha pogut seguir els esdeveniments d’Ucraïna i l’evident feblesa de la Unió Europea, per la seva manca de política exterior coordinada, la debilitat d’Alemanya davant Putin degut a la seva imperiosa necessitat del gas rus, i …no s’ha de descuidar , l’absència d’un exèrcit europeu que pugui intimidar les grans potències.
A Europa, ens hi juguem moltes coses, la nostra seguretat continental ( encara que molts mirin cap a una altra banda ) la nostra capacitat a dur a terme polítiques econòmiques que permetin al conjunt del continent de sortir-se’n ( serà difícil que un país se’n surti sol si la Unió no aguanta ), una moneda que pot parlar quasi de tu a tu amb el dòlar i que podria, amb polítiques adequades, aprofitar l’antiimperialisme mundial…
Els estats tradicionals ( França, Espanya, Itàlia, Regne Unit etc..) volen i dolen: saben que necessiten Europa però no volen renunciar a llurs prerrogatives centralistes . (Recordem que qui va intervenir a Líbia va ser França i no la Unió..)
La política, i doncs l’economia així com la defensa, ha estat condicionada durant dècades per aquesta situació. Ara però en cal sortir: per la situació geo-política suara esmentada, per la situació econòmica, i per la necessària democratització que romandrà impossible mentre dominin els estats-nació amb voluntat hegemònica.
A aquest context, el procés català pot ser molt positiu, no solament per Catalunya, la llengua , la cultura i el dèficit fiscal i les nostres polítiques socials, sinó també, i potser sobretot, per crear un gran revulsiu a Europa ( potser amb l’ajuda d’Escòcia i de Flandes) que la porti a basar-se més en el Parlament Europeu per una banda ( tothom reconeix, excepte els populistes, que li cal més poder) i en la summa d’estats de dimensió més humana que impedeixi l’hegemonia dels grans i doncs permeti la configuració d’una política europea realment comuna , basada en l’interès del conjunt de les seves nacions i dels seus ciutadans.
Quan votem pel procés català a les eleccions europees, també votem per una Europa Nova, més forta, més segura, més equilibrada i més justa. Siguem nombrosos diumenge. Votem!
Joan Pere Le Bihan i Rullan
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!