President, potser que fem un pensament, no?

Primers presos de l’actual procés independentista. Dos tocais, presidents de dues entitats d’on sóc soci, engarjolats per motivacions estríctament polítiques, disfressades d’arguments jurídics que causen vergonya aliena i que es tornaran en contra de qui ho ha inspirat, més prompte que tard. La meva condemna absoluta i la meva solidaritat amb tots dos, amb el desig de que ben aviat tornin a casa nostra.

Acabo d’assistir a la multitudinària concentració amb espelmes a la plaça Imperial Tarraco. La capital tarragonina ha tornat a respondre com cal, i això ja comença a deixar de ser notícia després d’un ensopiment nacional d’anys i anys. Un públic completament transversal de tipus, edats, procedències territorials i nivells socials s’ha congregat davant del que tothom coneix encara com “govern civil” (un edifici que representa molt “govern” i molt poc “civil”) per espai d’una hora, amb civisme i serenor, per usar el mot que més fa servir Jordi Cuixart. La societat continua ben mobilitzada, activa i engrescada.

A l’arribar a casa, la tele informa de que quelcom s’està movent entre Junts pel Sí i la CUP en ordre a donar una passa més, potser l’impuls definitiu al procés. Jo crec que ja toca deixar les coses clares. El diàleg, després. Fem un pensament, president?

2 pensaments a “President, potser que fem un pensament, no?

  1. President,
    O bé són uns inconscients o potser és que no donen més de si. No ens hauran pres el pèl, oi? President, faci alguna cosa! Potser que d’una vegada per totes prenem la iniciativa. Ja està bé de fer el passarell!
    Declari la independència, posi els Mossos al servei del poble i fotem el camp d’una vegada per a totes d’aquest estat roí i menyspreable que és Espanya. Collons, president, foti alguna cosa! Ah, i engarjoli d’una vegada per totes al Mas i companyia. Mai han cregut en el poble :es creuen superiors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *