Fa un milió d’anys

Massa notícies, girs de guió i turbulències vàries i massa poc temps per comprimir-les i abocar-les en un apunt. Ja fa un milió d’anys del darrer, concretament tres dies, en què deia que s’acostaven transcendentals moments que ens exigirien ser alhora protagonistes i espectadors, i l’actualitat no està defraudant gens ni mica.

Vaig tenir el bon humor de seguir les sessions parlamentàries mentre la son i les obligacions laborals no m’ho van impedir. S’ha dit moltes vegades que l’unionisme espanyol ha judicialitzat el que és un problema polític, i és cert, però el que vam veure i escoltar a l’hemicicle del Parc de la Ciutadella suposa una nova degradació: ara ja no s’intenta judicialitzar l’anomenat desafío catalán amb advertiments, recursos, querelles i agents judicials amunt i avall… Ara el que es fa és burocratitzar-lo: a això i no altra cosa es van dedicar ahir i abans d’ahir els inefables Fernández, Carrizosa i companyia, torpedinant el debat buscant-li els tiquis-miquis a cada decisió o votació que s’intentava emprendre. Al final ja no sabies si riure o plorar, quan s’aixecaven per demanar una “qüestió d’ordre” aconseguint, paradoxalment, desordenar conscientment els debats.

Debats que ens van oferir, d’altra banda, impressions ben agradables: el tremp i paciència de Carme Forcadell, les intervencions de Marta Rovira i Fachin o el comportament global de la CUP, que per fi està a l’altura de les circumstàncies. Esment a part mereix l’ovació que va rebre Coscubiela per part de la bancada unionista; el que he dit: impressions ben agradables.

Però bé, ja tenim aprovades les dues lleis que el procés sobiranista necessitava per donar seguretat jurídica al proper referèndum i a les seves conseqüències en cas de victòria del sí. Catalunya, mitjançant la majoria del seu parlament sobirà, ha decidit crear una nova legalitat per desprendre’s dels obstacles que impedien consultar la ciutadania i ho fet amb tots els ets i uts. Tota una garantia per als qui, d’una manera o altra, s’hi impliquin i que ja han començat a rebre advertiments i amenaces de Madrid: consellers, alts càrrecs, alcaldes… fins i tot Trapero, el nostre heroi. Però no només persones, també entitats i empreses: que els ho diguin, si no, a la ja famosa impremta de Constantí, gaudint durant dos dies de la visita de la benemérita, que a falta d’imams o bombones per vigilar es posa a buscar ¡papers impresos!

Fiscals recitant de manera monocorde les seves resolucions repressives, policia intentant requisar papers com en temps de la dictadura… Coses que també semblen de fa un milió d’anys, de quan els dinosaures dominaven la terra, com els de l’exposició que aquests dies, en feliç coincidència amb la rabiosa actualitat, s’ha instal·lat a Tarragona. La mateixa Tarragona que té un ajuntament que no voldrà col·laborar amb el referèndum d’autodeterminació, i la mateixa Tarragona que, en justa contrapartida, tindrà l’honor de donar el tret de sortida nacional a la campanya electoral. Que tot surti bé, que guanyi el sí i que el milió d’anys sigui de futur i no de passat.

[Imatge: tgnbarridelport.blogspot.com.es]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *