Un record de Molins

Mes i mig després del traspàs de Francesc Sanuy, ens arriba la notícia de la mort de Joaquim Molins, que el succeí com a conseller de Comerç i Turisme, i, doncs, com el meu superior laboral. A diferencia de Sanuy, vaig tenir l’oportunitat de saludar Molins quan visità els Serveis Territorials de Tarragona del Departament que encapçalà entre 1986 i 1988. Era un home extrovertit, charmant, molt expressiu de cara. Saludà un a un tots els treballadors de la casa, fins que arribà el torn d’una companya de feina, una funcionària ja gran, propera a jubilar-se, i que havia ingressat molt jove a l’administració. Molins se li va dirigí amb una d’aquestes preguntes genèriques que es fan quan no se sap massa bé què preguntar als desconeguts: “i vostè quants anys fa que treballa a l’administració?”. La companya li va respondre una xifra d’anys considerable (no voldria equivocar-me, peró probablement més de 40). Al sentir-ho, Molins es posà a riure de forma estentòria, fins a encomanar el seu bon humor a tots els presents, inclosa la companya, a qui la reacció del conseller podia haver mes aviat disgustat. Però fou tot el contrari: aquest era el mèrit, un dels mèrits, del conseller Molins, el seu envejable do de gents que ben probablement feia més planera la vida o la feina als qui l’envoltaven en el dia a dia, i que avui, malauradament, hem perdut.

(Imatge: arxiu la Marxa, www.naciodigital.cat)

Un pensament a “Un record de Molins

  1. Jo vaig coincidir amb en Molins en l’aventura – fracassada – de Centristes de Catalunya. I, molt més ençà, en la campanya electoral en què es presentava per a alcalde de Barcelona. I coincideixo totalment amb la valoració del seu caràcter charmant.

    I en l’agilitat mental quan creia que havia fet un comentari inconvenient. En el moment a què em refereixo, ell era Conseller i jo subdirector general, i una de les meves comeses era muntar exposicions tipus Construïm Catalunya i semblants. Em veu, se m’acosta, i m’amolla “Què, com van les firetes?”. Immediatament devia pensar que jo m’ho prendria malament i va afegir. “oh, not et pensis, la meva feina també té punts de semblança…”

    Tot un senyor. Descansi en pau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *