el bloc d'Eduard Soler Cuyas

Solidaritat i Farmàcia

15 de juny de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Carta Oberta al President Mas: encara és possible.

Per primera vegada en els 22 anys d’història de la FCONGD, totes les persones que han exercit la presidència s’adrecen col·lectivament al President del Govern per demanar-li que reconsideri la seva posició respecte a la cooperació
internacional.

://www.fcongd.org/fcongd/
Carta Oberta al President

Per primera vegada en els 22 anys d’història de la FCONGD, totes les persones que han exercit la presidència s’adrecen col·lectivament al President del Govern per demanar-li que reconsideri la seva posició respecte a la cooperació internacional.La història de la cooperació catalana no pot entendre’s sense la Federació Catalana d?ONGD, nascuda el 1989 per iniciativa i impuls de Joan Gomis, primer president i de Justícia i Pau, que ja el 1981 van realitzar la primera campanya de recollida de firmes per reclamar el 0’7 per ajuda al desenvolupament. Després de l’admirat i recordat Gomis, només set persones hem presidit la Federació i, per primera vegada en la història de la institució, tots plegats ens adrecem a la Presidència del Govern, davant de la confirmació de la forta retallada en el pressupost de cooperació i, per tal d’alertar la nostra ciutadania, del greu moment en què ens trobem.La crisi no és excusa. Primer, perquè és justament als països més empobrits on ha colpejat més fort i, després, perquè les ONG catalanes portem més de vint anys reclamant el mateix. Coherents amb la nostra història, si als anys 80, en un moment també de forta crisi social i econòmica, vam començar a exigir governs solidaris amb altres pobles i nacions, en aquest nou cicle de recessió, la Federació continuarà defensant, amb més força que mai, el pressupost i la política de cooperació internacional, tant l?aconseguit fins ara, com l?horitzó irrenunciable del 0,7. Igual que succeeix amb l’estat del benestar, ens costa acceptar retrocessos en quelcom encara per construir. De cap manera ens hem resignat, i lluitem contra la idea que la societat catalana, perplexa i espantada, es deixarà prendre aquests diners i amb ells, el dret a imaginar una altra versió del món.Des del 2008 les successives juntes directives no només s’han manifestat contra les retallades en aquest àmbit sinó que han proposat alternatives. No tornarem a dir que, probablement, aquests poc diners són els millor invertits; que quan més hem donat, hem donat un 0,17% de tots els nostres diners, i que seguim amb un 99,83 % per gestionar casa nostra; que ni per sentit comú ni per dignitat podem mirar el món només com si fos un gran mercat, i que una política pública de cooperació en un món global és una política estratègica de país.El passat 31 de maig el Govern va aprovar els Pressupostos amb 22 milions d’euros per a Cooperació Internacional, 27 milions menys del que es va aprovar l’any passat. Això significa una retallada de més del doble del pressupost que el Govern pretén rebaixar de mitjana per a la resta d’àrees i departaments. És obvi que amb aquests diners no s?eixugarà el nostre dèficit però sí que es tancaran molts programes que afectaran milers de persones empobrides del món, i moltes iniciatives que promouen la sensibilització ciutadana sobre les greus desigualtats econòmiques mundials, la defensa de la pau i els drets humans.Aquest escenari ens preocupa profundament ja que es tracta clarament d’un retrocés respecte a compromisos adquirits per unanimitat al Parlament els últims anys, en particular la Llei catalana de cooperació de l’any 2001, i tornar enrere respecte a l’escenari del 2003. Volem manifestar la nostra convicció compartida que el Govern s’equivoca si dóna a la Cooperació tractament de política menor i prescindible. La política de cooperació que hem anat construint ha permès dibuixar estratègies i espais de diàleg i negociació que han fet avançar la nostra cooperació en línia amb les millors d’Europa i, tot i no haver pogut demostrar encara totes les seves potencialitats, ha donat prou resultats tècnics i diplomàtics com per no infravalorar-la.Al llarg dels anys, i per responsabilitat, hem acceptat molts ajornaments del 0,7%, i l’últim per al 2015, però ara ens sembla del tot necessari que el Govern reconsideri la seva decisió abans que els Pressupostos s’aprovin definitivament, i que faci un compromís públic de creixement al llarg de la legislatura, en la línia del que es va acordar a l’últim Pla director aprovat. Perquè estem convençudes i convençuts que és precisament en els moments difícils quan demostrem el pitjor i el millor del que som capaços i capaces i, perquè amb la visió que ens donen 20 anys d’història i de treball sabem que reduir a la meitat aquesta partida seria sinònim d?abandonar, de llençar molts diners i molts esforços, de renunciar a una feina d?alt valor afegit en àrees i capacitats vitals, també, per al nostre desenvolupament, i el nostre futur.Més que mai res ens és aliè. Catalunya té un compromís amb moltes organitzacions i persones d?altres països. Catalunya sempre ha estat en la primera línia de totes les lluites per la defensa de la pau i els drets humans arreu. Tenim fama i tradició de país solidari, somiador i valent. El nostre Estatut d’autonomia explicita al seu Preàmbul el ferm compromís de Catalunya amb tots els pobles ?per construir un ordre mundial pacífic i just?. Per nosaltres és aquest compromís el que d’una manera més forta i decidida ens vincula i ens compromet amb el nostre propi país.President, amb tot el respecte, li volem demanar que reconsideri aquesta posició. Ens agradaria poder dir a la societat catalana, parafrasejant al poeta, que no tot està per fer, però tot és encara possible.Rafael Grasa, Gabriela Serra, Alfons Sancho, Tono Albareda, Eduad Soler, Eduard Ibáñez i Francesc Mateu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!