Antoni Soy

Eunomia

31 de juliol de 2009
0 comentaris

Xifres i model

El dissabte 11 de juliol de 2009, el Dossier Econòmic em publicava un article sobre el finançament, escrit més d’una setmana abans i que, per tant, els aconteixements d’aquell cap de setmana van fer una mica obsolet.

En termes abstractes, 5.000 milions de Euros són, sens dubte, molt pocs per al nou finançament de Catalunya. Només cal que es comparin amb les importants necessitats d’inversions en sanitat, serveis socials, educació, infraestructures, política industrial, innovació i recerca, etc. Però, en termes abstractes, 10.000 o 15.000 milions també serien pocs sabent que el dèficit fiscal de Catalunya que era d’uns 17.000 milions de Euros el 2005 – 2.400 euros per habitant i el 9,8% del PIB- avui podria arribar als 22.000 milions de Euros, es a dir 3.100 euros per habitant.

 

Però, parlem de realitats. Amb l’Estatut actual, el retallat pel pacte Mas-ZP, es va eliminar la possibilitat d’un model de finançament i d’uns resultats progressivament semblants als de les CCAA amb concert. El model de finançament de l’Estatut aprovat no és massa diferent del model encara vigent actualment. I amb l’Estatut actual, diguem-ho clar, aconseguir 5.000 milions de Euros més el primer any simplement és impossible. No hi ha cap raó per pensar que ara, amb un model de finançament semblant com el que preveu l’Estatut vigent, l’augment en la cistella d’impostos, que efectivament es preveu una mica per sobre dels 5.000 milions, no anirà acompanyada d’una disminució  important dels recursos del Fons de Suficiència, tal com va passar en els acords anteriors de 1992, 1997 i 2001. I els que parlen d’aquesta xifra ho saben perfectament.

 

L’objectiu realista, pragmàtic i possible del país és aconseguir el millor model de finançament i els millors resultats quantitatius possibles a partir del “camp de joc” existent: l’Estatut vigent. Des del punt de vista del model això vol dir que entre un 25% i un 35% dels impostos recaptats a Catalunya, els que no formen part dels serveis bàsics de l’estat del benestar, no s’han d’anivellar i Catalunya se’ls ha de quedar directament. També, que hem d’avançar decididament en el manteniment de la ordinalitat, es a dir, que Catalunya que està més d’un 21% per sobre de la mitjana de les CCAA en recaptació per càpita no pot estar, com ara, més d’un 5% per sota de la mitjana en el finançament per càpita, sinó que ha de passar a estar per sobre de la mitjana, de forma significativa (un 5/6%). En quant a les xifres, l’estat hauria de posar, com a mínim, el primer any uns 13.000 milions de Euros –que permetria recuperar la situació de 1999 de les CCAA respecte a l’estat- i el tercer any uns 20/21.000 milions de Euros –per a cobrir les noves transferències a les CCAA-, el que, i en funció de com acabi el model, ens hauria de portar a unes xifres per a Catalunya, com a mínim, de 2.000/2.500 milions de Euros el primer any i de 3.000/3.500 milions el tercer any.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!