Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Ja torna a ser Nadal (“les festes”, com es diu ara, no fos cas que algú intuís el seu origen religiós). No serà que ens hagi arribat d’imprevist: a l’agost ja venen la loteria dels veïns, a l’octubre tots els negocis, des dels grans magatzems de la Plaça Catalunya fins al més claustrofòbic basar xinès, ja es posen neguitosos, i a finals de novembre alguns carrers de les nostres ciutats ja llueixen unes tristíssimes il·luminacions, una pàl·lida (mai millor dit) imitació del que foren en altres èpoques.
Ho sento, però no puc evitar treure l’artilleria pesada quan arriben aquestes dates. Hi ha més coses que ens desagraden, a mi i a molta més gent: el consumisme desaforat (amb crisi o sense), la creixent laïcització de les festes (es miri com es miri, Nadal, Sant Esteve, els Innocents o els Reis són dates cristianes, què hi farem) unida a una desnaturalització de les tradicions (des dels pessebres neo-post fins a la grollera manipulació dels reis d’Orient, passant per invasions diverses en el terreny gastronòmic), i podríem seguir.
Oh, sí, són dates de pau i amor, ja me n’oblidava! Pertoca, doncs, acabar l’apunt de forma positiva. Comprovar que podem celebrar-ho en companyia dels éssers estimats, felicitar-se per tenir amics que s’enrecorden de nosaltres, constatar que hi ha tradicions que sí que revifen… No tot està perdut. Hi ha partit. Bon Nadal a tots!!!
[Imatge: pessebre de sorra de la platja de Las Canteras, a Las Palmas de Gran Canària, que enguany celebra els deu anys; foto: belendearena.es]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon Nadal!
“Perquè Déu estimà tant el món, que donà el seu Fill Unigènit a fi que tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna” (Joan 3:16).
Segles abans, el profeta Isaïes va deixar escrit 7:14]: “El Senyor mateix us donarà un señal: Heus aquí, la verge concebrà i infantarà un fill, i anomenarà el seu Nom Emmanuel [que vol dir ‘Déu amb nosaltres’]”.
Avui mateix, potser, una mare rendida i exhausta per portar vora seu als seus dos fills i carregar amb totes les bosses amb les compres de Nadal, ha entrat dins un atapeït ascensor. L’obsessió de les festes li ha passat factura. Al tancar les portes, ha exclamat: “Qui va començar amb tot aquest embolic del Nadal, hauria de ser buscat, se l’hauria de linxar i després fotre-li un tir”. Des de la part del darrera de l’ascensor, una veu va respondre: “No es preocupi senyora, ja el vam crucificar”. Es diu que durant la resta del trajecte hom podria haver escoltat el vol d’una mosca.
I demà, o potser la nit de Reis, embolicant molt atrafegada, una mare va demanar al seu fill que li netegés les sabates que més tard hauria de posar-se. Dit i fet, amb el somriure orgullós d’una personeta de set anys, li va portar les sabates per la seva aprovació. Va quedar tan complaguda que li va donar una moneda de 50 cèntims. Després, al posar-se les sabates netejades, la mare va notar un bony estrany dins una de les sabates. Traient-se-la, va espolsar la sabata i va caure una moneda de 50 cèntims embolicada en un tros de paper. En ell, amb l’escriptura plena de gargots d’un infant, s’hi podia llegir: “Ho vaig fer per amor”.
[Històries extretes del llibre “Elegidos. El sueño de Dios para ti” (Lecturas devocionales para adultos), de Dwigth K. Nelson, editorial ACES].
Atentament