Aquí teniu el meu article del març al Dossier Econòmic.
La darrera Conferència de la Unió Europea sobre “Innovació i Clústers” va tenir participants de primer ordre, entre els que cal destacar l’ex-primer ministre finés Esko Aho, autor amb altres experts del informe “Creating an Innovative Europe” , així com el professor de Harvard, Michael Porter. Així mateix, es varen poder repassar a fons les polítiques sobre innovació i clústers, i les seves interrelacions, de diferents països europeus, i molt especialment de Suècia on es va celebrar la conferència. Va ser la ocasió també de conèixer els molt interessants treballs del “European Cluster Observatory”, i de la presentació del “European Cluster Memorandum”.
Una primera conclusió de la conferència fou que les infraestructures científiques, tecnològiques i de promoció empresarial, així com la creació d’un entorn adequat que faciliti les actuacions de les empreses –el que ha de fer fonamentalment el sector públic- són condicions necessàries per a la innovació, però no són suficients. Fan falta també moltes altres coses com ara: el foment de uns mercats forts i competitius; el lideratge de les empreses i els empresaris; el creixement de l’especialització en front de la homogeneització; les inversions en formació i capital humà; l’existència d’uns mitjans de finançament adequats; la mobilitat de la informació, els capitals i els recursos humans; la promoció de l’emprenedoria i la cultura del risc; el fet de donar importància als clústers d’àmbit local i regional; l’existència de cooperació i competència (“coopetition”) simultàniament entre empreses, infraestructures científiques i tecnològiques i administracions públiques; etc..
La importància dels clústers, de la política de clústers, per a la innovació fou una altra conclusió de la conferència. Les empreses més productives i més competitives són les que aconsegueixen ser més innovadores. I la innovació és pot donar més fàcilment en un entorn de clústers. Per això, no n’hi ha prou amb una política de R+D, sinó que cal donar cada cop més importància als clústers i a la innovació, a la política de clústers i a la política de la innovació. En aquest context, en la política de clústers i en la política de la innovació: cal implicar-hi al conjunt de la societat; cal cooperar per poder competir; cal ser únics –a partir de les pròpies fortaleses i de la pròpia identitat-; cal atraure i ser capaç de mantenir el talent; cal trobar l’equilibri entre innovació i estabilitat; cal ser conscients que el procés d’innovació i la creació de clústers no es fan d’avui per demà sinó que requereixen temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!