Antoni Soy

Eunomia

12 d'agost de 2007
0 comentaris

Política industrial i política empresarial

El mes de juliol vaig començar una col.laboració mensual amb el “Dossier Econòmic de Catalunya”. Com que m’és difícil mantenir el ritme diari del bloc, em proposo penjar periòdicament l’article corresponent per si és del vostre interès.

Política industrial i política empresarial

 

Des del Govern de la Generalitat ens proposem fer una política industrial i empresarial activa i atractiva per a les empreses. En la que aquestes han de ser les que portin
la iniciativa. No
creiem en les polítiques intervencionistes. Sabem que el nostre paper és estar al costat de les empreses, al seu servei. La nostra feina és donar suport, facilitar, acompanyar a les empreses en la seva tasca necessària de millorar la productivitat, d’aprofundir en la R+D+i, d’intensificar la seva internacionalització.

 

 

L’economia actual està molt internacionalitzada. Canvia molt i molt ràpidament. Per a moltes empreses es fa difícil de seguir el ritme actual de canvis. Però és imprescindible si volen continuar essent competitives. La indústria, per exemple, el que encara s’entén per sector industrial en les estadístiques oficials, està canviant d’una forma accelerada. No fa massa temps, en els establiments industrials s’hi feien una sèrie d’activitats que es considerava que formaven part plenament de l’empresa industrial: transport, logística, neteja, comptabilitat, consultoria legal, entre d’altres. Avui, una gran majoria d’aquestes activitats estan, totalment o parcialment, externalitzades en empreses especialitzades que, molt sovint, es comptabilitzen en les estadístiques oficials com a activitats de serveis; de fet, de serveis relacionats amb la producció o les empreses: el que
la Unió Europea
anomena els “Business Related Services”. Al mateix temps, estem assistint a un important creixement de noves activitats molt lligades a les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), com també al coneixement i al talent.

 

 

Des del nostre punt de vista, doncs, i donada l’obsolescència de la divisió sectorial tradicional, tant des del punt de vista conceptual com estadístic, avui té molt més sentit parlar de política de suport a les empreses, que actuen en fases diferents i variables de la cadena de valor, que no pas de polítiques sectorials específiques (industrial, de serveis, etc.).

 

 

La indústria catalana està en un bon moment. El millor dels darrers sis anys i mig. Així ho demostra el darrer “Informe anual sobre la indústria a Catalunya, 2006”, editat per la Secretaria d’Indústria i Empresa, com també els indicadors de que disposem per l’any 2007. El PIB industrial, l’Indicador del Clima Industrial (ICI) que mesura
el grau
de confiança empresarial, la inversió industrial, l’Índex de Producció Industrial (IPI), l’evolució de les exportacions, especialment les d’alt valor tecnològic, etc., estan en el millor moment dels darrers sis anys; fins i tot l’ocupació industrial, tot i el caràcter contradictori dels diferents indicadors, sembla tenir un comportament positiu en els darrers mesos. S’ha de destacar el comportament molt positiu de la inversió industrial com també el de les exportacions, en un moment, a més, de fortalesa de l’euro, els dos elements fonamentals de la represa industrial actual. Un comportament que permet començar a notar un nou model de creixement, més sa i més sòlid, de la indústria i de l’economia catalana.

 

 

Tanmateix, aquesta situació no ens ha de fer caure en el cofoisme. D’una banda, perquè, tot i que en termes globals la indústria catalana va bé, encara hi ha empreses i/o sectors concrets amb problemes que, en algun cas, són greus. D’altra banda, perquè el millor moment per prendre les mesures per a millorar la productivitat i la competitivitat de la indústria és quan les coses van bé com ara. Per tant, ara és justament quan cal que les empreses, que són les protagonistes, amb el suport i l’acompanyament de l’administració, prenguin les mesures necessàries per a millorar la seva productivitat i competitivitat. La innovació i la R+D+i, la intensificació de la internacionalització, l’aprofundiment de la cooperació empresarial són, doncs, els reptes principals de les empreses catalanes avui.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!