Antoni Soy

Eunomia

31 d'octubre de 2006
0 comentaris

Sobre resultats i pactes.

Escric aquesta entrada abans de saber els resultats de les eleccions al Parlament. Faré, doncs, un exercici teòric: d’una banda, apuntar quins poden ser els possibles resultats en funció de les darreres enquestes i de com ha anat la darrera setmana de la campanya; de l’altra, fer algunes hipòtesis sobre els possibles pactes i coalicions a partir del 2 de novembre.

 

Des del meu punt de vista, força escèptic respecte a les enquestes com ja he comentat altres vegades, la del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) té una cosa que m’agrada i que, crec, la fa relativament creïble: al fer l’estimació de vot i d’escons ens diu explícitament i clarament que “ha fet cuina” i que, per tant, “amb una altra cuina” sortirien uns altres resultats. L’enquesta es va fer abans de començar la campanya electoral però és, de llarg, la que té una mostra més gran: 2.000 entrevistes. A diferència de pràcticament totes les altres enquestes, en aquesta hi ha més gent que aprova la política de la Generalitat actual que no pas que la desaprova. El CIS també sembla preveure que hi haurà una participació superior a la d’altres enquestes: un 65,3% diu que anirà a votar amb total seguretat i un 17% que probablement hi anirà. Unes xifres que, de fet, serien coherents amb l’augment important que hi ha hagut del vot per correu. D’altra banda, en aquesta enquesta una tercera part (33,5%) dels que pensen anar a votar encara no tenia decidit, quan es va fer l’enquesta, a quin partit votarà.

 

Pel que fa als resultats previstos, l’enquesta de l’Actual/Dossier Econòmic, la segona més important pel número de persones entrevistades, s’assembla molt a la del CIS, tot i que més en escons que no en percentatge de vots. D’altra banda, en el cas de CiU, el PSC i el PP els percentatges de vots i els diputats previstos són considerablement semblants en aquestes dues enquestes i en les darreres que han fet tant El Periódico com La Vanguardia. Per cert, uns percentatges de vot i un nombre d’escons que van a la baixa, especialment en el cas de CiU i una mica menys en el del PSC, respecte a les enquestes d’aquests darrers mitjans de comunicació al començar la campanya. Pel que fa a ERC les enquestes del CIS i de l’Actual/Dossier Econòmic donen una estimació de vots i d’escons superior a la dels mitjans de comunicació esmentats, al contrari que en el cas de ICV-EUA en que l’estimació de vots i d’escons és inferior en el primer cas que en el segon. Així doncs, un possible resultat en escons a partir de les enquestes esmentades podria ser: CiU, 49-50; PSC, 39-40; ERC, 20-21; PP, 13-14; ICV-EUA, 11-12.

 

 

Personalment, vista l’evolució de la campanya en els darrers dies, crec que Esquerra traurà un resultat millor i, com a mínim, repetirà els resultats de 2003. Estem amatents. Esquerra és, avui, l’únic partit que pot evitar que el proper govern de la Generalitat depengui de Madrid, sigui del PSOE o sigui del PP. Només uns bons resultats d’ERC faran que CiU i el PP no sumin prou escons per a pactar. Només uns bons resultats d’ERC faran que el PSC no estigui sotmès als dictats del PSOE. Només tindrem un govern catalanista i de progrés, de forma simultània, si Esquerra està present en el proper govern de la Generalitat desprès de l’1 de novembre. Per tant, tots els que volem un govern independent de Madrid, tots els que volem un govern catalanista i de progrés, d’esquerres i catalanista hem de votar Esquerra. Hem de parlar amb els nostres familiars i amics perquè votin també Esquerra. Perquè ara toca, “Ni Mas ni Montilla: Catalunya i progrés”. Perquè ara és l’hora d’Esquerra, de l’esquerra catalana independent, de l’esquerra catalana responsable.

 

Tanmateix, amb els resultats abans esmentats no seria possible una majoria CiU-PP. Si que ho serien matemàticament però no políticament, crec, les majories CiU-PSC-ERC o CiU-ERC-ICV. Per tant, les majories possibles, almenys en principi, tant matemàticament com políticament serien: CiU-PSC, CiU-ERC i PSC-ERC-ICV. Anem a pams. La possibilitat d’una sociovergència explícita, amb un govern de coalició CiU-PSC em sembla molt poc probable (i en aquest sentit coincideixo amb Vicenç Sanchís): ni els militants i simpatitzants d’uns i altres ho acceptarien de bon grat (altra cosa són alguns votants i sobretot molts poders fàctics), ni és fàcil que algun dels dos caps de llista accepti ser el conseller en cap de l’altre. Una altra cosa és una psoevergència implícita, amb un govern amb minoria de CiU, que sembla clar que guanyarà les eleccions, amb un cert suport del PSC impulsat pel PSOE i per l’”amic” Zapatero; en aquest cas, tot dependrà de la capacitat de resistència del PSC i Montilla davant de les pressions del PSOE i Zapatero, sabent que a aquests darrers els hi podria anar bé de cara a les eleccions municipals, autonòmiques i generals a Espanya, però que significaria la desaparició de la singularitat del PSC, i podria tenir importants i desconegudes conseqüències pel PSC a les eleccions municipals i a les espanyoles a Catalunya. Els altres dos governs de coalició (CiU-ERC i PSC-ERC-ICV) són, ara com ara, tant matemàticament com políticament possibles; tots dos tenen avantatges i inconvenients des del punt de vista polític i de la possibilitat d’arribar a acords programàtics i de govern; en tots dos casos hi ha ferides polítiques importants entre els partits que han de pactar, algunes més recents (entre PSC, ERC i ICV) i d’altres que venen de més lluny (CiU i ERC) i, en tots els casos, es poden haver fet més greus en aquesta llarga campanya electoral. Ens espera una feinada.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!