Des del meu punt de vista, la solució al problema dels aeroports catalans és: “com que volem uns aeroports de primera divisió, de “champions”, necessitem i volem uns aeroports catalans. Necessitem i volem la transferència de les competències plenes dels aeroports catalans a la Generalitat i, a partir d’aquí, ja organitzarem la gestió descentralitzada més adient, amb la cooperació dels sectors i agents públics i privats”. Així doncs, volem aeroports catalans, i els volem ja!!.
Escrivia això esperonat per un magnífic article de Saül Gordillo i també per la lectura d’un article acadèmic dels professors Bel i Fageda sobre el tema.
Fa pocs dies en Saül Gordillo ha insistit sobre el tema dels aeroports, i especialment de la seva gestió, en un altre article, que comparteixo substancialment, i que de nou titula magistralment (la qual cosa és molt important) com “L’aeroport del Prat no és el castell de Montjuic”. Les seves tesis, assenyades i ponderades a més de correctes des del meu punt de vista, són: primer, el traspàs del Prat i les inversions en infraestructures a Catalunya no haurien de ser un arma electoralista; segon, només és pot dilatar la necessària descentralització aeroportuària a Catalunya des d’una greu irresponsabilitat política i social.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!