Antoni Soy

Eunomia

16 de juny de 2006
0 comentaris

Diari de campanya (XVI).

Òbviament NO.

Tal com he anat explicant en aquest diari de campanya, i per les raons i els arguments que he anat desgranat quasi cada dia, òbviament el diumenge aniré a votar NO a l'”Estatutet” de la Moncloa. Perque votar NO, és dir SI a l’Estatut del nostre Parlament, la màxima institució democràtica del meu país. Perque votar NO, és dir si a un model de finançament en el que recaptem tots els impostos, tinguem Agència Tributària catalana i una relació bilateral amb l’estat espanyol i, a més tinguem més recursos; res de tot això es possible amb l'”Estatutet” de la Moncloa. Perque votar NO, és dir SI a una inversió en infraestuctures equivalent al pes del nostre PIB a l’estat, SI a la titularitat i les competències de l’aeroport del Prat i de les altres infraestructures bàsiques del país; tampoc tindrem res d’això amb l'”Estatutet” de la Moncloa. Perque votar NO, és dir si a la millora de la competitivitat de les nostres empreses i la nostra economia, és dir SI a la millora dels serveis a les persones en educació, sanitat, habitatge, serveis socials, etc., és dir SI a la modernització del país. Perque votar NO, és dir SI al dret a decidir i a una nova relació bilateral entre Catalunya i l’estat espanyol. En definitiva, perque votar NO, és dir SI al futur de Catalunya, a dotar-nos del finançament i les competències necessàries a la societat catalana d’avui, és dir SI al nostre reconeixement com a nació. Perque votar NO, és dir SI a tot alló que VOLEM i NECESSITEM i que no podrem aconseguir de cap manera amb l'”Estatutet” de la Moncloa. I si guanya el NO?: doncs hi sortim guanyant. I immediatament demanem l’Estatut del Parlament, el que varen aprovar el 90% dels nostres representants elegits democràticament. Només cal assentar-se -Catalunya i Espanya- i negociar si ens el donen sencer i de forma ràpida, o bé a còmodes terminis i per parts: estem a punt i disposats a parlar-ne i arribar a acords.

No volem una Catalunya estressada. Per això necessitem més.

 

 

Evidentment, avui encara no podem saber els resultats del referèndum. Tanmateix, si guanyés el SI de forma àmplia i còmode: tindríem un mal Estatut i un pèssim model de finançament; continuaria el nostre dèficit fiscal i el dèficit en infraestructures i equipaments bàsics; hipotecaríem el país per 3 o 4 generacions; difícilment podríem plantejar-nos canviar-lo en els propers 25 o 30 anys. Continuaríem tenint una Catalunya estressada. Una Catalunya en la que les seves empreses i la seva economia tenen dificultats per a millorar la seva competitivitat i la seva productivitat. Una Catalunya amb un insuficient benestar i qualitat de vida per a les persones, amb greus dificultats per a modernitzar el país.

 

 

En canvi, si guanyés el NO (o en el cas que el SI quedés deslegitimat per una alta abstenció i un nombre relativament baix de SI), no passaria res, no hi ha res de que tenir por. Al revés, amb el NO hi sortim guanyant, ja que: continuarem tenint el mateix que ara: l’Estatut de 1979 i tot el que s’ha aconseguit via l’article 150.2 de la Constitució espanyola o d’altres lleis orgàniques; aconseguirem de forma immediata el mateix que puguin aconseguir Andalusia, Balears o el País Valencià amb les seves reformes estatutàries; i, sobretot, no hauríem hipotecat el país per a 3 o 4 generacions. Podríem tornar a plantejar ben aviat les nostres necessitats com a país, que no són satisfetes amb l'”Estatutet de la Moncloa”: en finançament, infraestructures, competències o el reconeixement com a nació.

 

 

El nostre NO a l'”Estatutet” de la Moncloa és un SI a l’Estatut del Parlament, és un SI al nostre dret a decidir com a nació, és un SI al futur de Catalunya perquè no ens hipotequem. Per tant, aquest NO què és un SI és: un vot útil; un vot contra la por; un vot per l’Estatut del Parlament; un vot per a una relació bilateral/confederal amb Espanya; un vot per un Estat propi i independent. L’únic SI real pel futur de Catalunya com a país.

 

El bloc dels blocs polítics.

 

 

 

 

No hi ha dubte que el bloc de Saül Gordillo s’ha convertit en una referència clau del periodisme polític a la xarxa. A més, però, ha sabut fer-ne un “bloc de blocs polítics” de Catalunya i fins i tot de més enllà. En Saül té molts projectes de futur en la blocosfera que, estic segur, tirarà endavant amb éxit. Com el que ja té ara de manera indiscutible. Avui, el titular dels seu post és simplement “No”. Doncs això, un NO com una casa pairal per un si a Catalunya i el seu futur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!