Antoni Soy

Eunomia

1 de juny de 2006
0 comentaris

Diari de campanya (IV)

A diferència del que es va aprovar en el Parlament de Catalunya, l’acord de finançament Mas-Zapatero què consta a l'”Estatutet de la Moncloa” no suposa cap canvi en el model de finançament de Catalunya. “Lo que hay son, dentro del actual modelo, algunos avances que caminan en la dirección de más autonomia fiscal…,estos avances no suponen un cambio de modelo” va dir Alfredo Pérez Rubalcaba.

 

En relació al model aprovat pel Parlament, a l'”Estatutet” desapareix qualsevol referència a la disminució del dèficit fiscal o al reconeixement del deute històric i d’altres característiques diferencials del model de finançament a Catalunya.

 

En relació a les inversions en infraestructures es limita en el temps (7 anys, ¿per què?) la seva relació amb el pes del PIB català, sense donar cap garantia si no es compleix el compromís. A més, les inversions de l’Estat a repartir entre les Comunitats Autònomes seran les que quedin un cop restat el Fons de Cooperació Interterritorial (FCI) -que Catalunya no rep- i que el Sr. Solbes ja ha dit que augmentarà de forma molt significativa: per tant, serà impossible què s’arribi al pes del PIB català i segons en quina quantitat augmenti el FCI podriem quedar-nos en la situació actual o pitjor.

 

L’acord de finançament de l'”Estatutet” significa més del mateix, més model LOFCA, es a dir, el que existeix actualment, amb alguns retocs de caràcter menor i que no afecten en absolut al nucli del model actualment existent. S’introdueix la LOFCA a l’Estatut aparentant que estan al mateix nivell, quan no té cap valor jurídic; és més, ara la LOFCA condicionarà l’Estatut des del seu propi articulat.

 

Es passa de la recaptació de tots els impostos a Catalunya i d’una aportació de Catalunya a l’Estat per pagar els seus serveis i les seves competències a Catalunya, així com d’una aportació a la solidaritat, a una cessió a la Generalitat d’una part dels impostos recaptats per l’Estat a Catalunya: 50% del IRPF, 50% del IVA, 58% dels impostos especials. Així doncs, la Generalitat continuarà rebent de l’Estat una part dels impostos recaptats a Catalunya, més que abans però simultàniament ja ens han repetit a tort i a dret què disminuirà el què rebem del Fons de Suficiència i què, de moment, ens quedarem exactament igual què ara. En el futur dependrà de la nova LOFCA quins criteris i especialment les necessitats de finançament de Catalunya vindran determinats per (i des de) l’Estat.

 

Els criteris d’anivellament (o solidaritat), les necessitats de despesa, la capacitat fiscal o els nivells de serveis relatius a l’esforç fiscal de Catalunya, continuaran essent fixats per l’Estat (i/o pel Consejo de Política Fiscal y Financiera) de forma discrecional i independentment de la Comissió Mixta Estat -Generalitat. Aquesta Comissió, i per tant la bilateralitat Estat -Generalitat, passa a tenir unes funcions secundàries o testimonials respecte al model aprovat pel Parlament.

 

Es limita la capacitat normativa de la Generalitat, tot i que s’obre la porta a la possibilitat d’augmentar la pressió fiscal a Catalunya, i disminueixen de forma clara les funcions d’una Agencia Tributària de Catalunya, que serà pràcticament igual a la actual Direcció General de Tributs, tot i que en el futur es podria, a partir de la decisió discrecional del Estat, constituir un consorci per a l’Agència Tributària a (que no de) Catalunya.

 

La gallina no ha tornat en absolut a Catalunya i a més s’ha convertit en virtual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!