Antoni Soy

Eunomia

5 d'abril de 2006
0 comentaris

El finançament dels partits.

No és fàcil saber quin és el millor sistema de finançament dels partits polítics. Tanmateix, hi ha alguns principis bàsics, de sentit comú, què s’haurien de complir. D’una banda, ha de ser un sistema transparent, es a dir, s’ha de saber d’on provenen els diners. De l’altra, ha de garantir la independència de les decisions del partit, igualment com passa en una empresa.

 

Des d’aquesta perspectiva, el sistema dels donatius anònims, actualment vigent, és d’una gran perversitat. Com ha dit en Xavier Roig, és un sistema “tant legal com immoral”. Tot i què segur què hi ha honroses excepcions, hem de suposar què una gran majoria es fan a canvi de favors. Amb dades de 2002 del Tribunal de Cuentas, més del 51% (2,1 milions de €) del finançament de UDC eren donacions anònimes; més del 23% (2,6 milions de €) en el cas del PNB i en el de CDC (2,0 milions de €), també; 3,0 milions de € (5% dels ingressos) en el cas del PP, 640.000 € en el del PSOE, 215.000 € en el del PSC, i només 4.040 € en el d’ERC i 300 € en el de IU. Està clar què podem preguntar-nos quina influència han pogut tenir els donatius anònims en la nefasta negociació de l’Estatut a Madrid.

 

No hi ha dubte què el sistema de finançament d’ERC -un 99% dels ingressos són quotes i subvencions públiques- és transparent i garanteix la seva independència. També és cert què s’han comés alguns errors en l’aplicació concreta de la Carta Financera, què ja estan en vies de solució. Per què, doncs, tanta agressivitat contra ERC?. Diuen què és per pressionar-nos a un canvi de postura respecte a l’Estatut de la Moncloa. És possible. Tanmateix, crec què la causa principal rau en haver presentat dues proposicions de llei, una a Madrid i l’altra a Barcelona, per a garantir la transparència en el finançament i la independència dels partits. A Madrid, la proposició de llei pel finançament dels partits polítics què demana l’eliminació de les donacions anònimes, i què ja porta 20 pròrrogues (sic) per a la presentació d’esmenes. A Barcelona, la Llei de la Oficina Catalana contra el Frau, què està patint també contínues traves.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!