Catalunya aporta molt més a l’estat espanyol del que hauria d’aportar pels serveis i competències que l’estat presta o té a Catalunya. Actualment Catalunya fa una aportació a l’estat equivalent al 12,4% del seu PIB i al 71,6% dels impostos estatals recaptats a Catalunya. En canvi, el que Catalunya hauria d’aportar seria del 3,8% del PIB i del 22,2% dels impostos estatals a Catalunya. Aquesta és la magnitud de la tragèdia fiscal del nostre país. Almenys una part, ja que aquestes magnituds no inclouen les aportacions en solidaritat de Catalunya
Aquestes són les principals conclusions de l’estudi de la professora de la Universitat de Girona, Ester Martínez, presentat aquesta setmana per l’Institut d’Estudis Socioeconòmics de la Fundació Josep Irla. Aquest estudi permet avançar en la concreció del model de finançament inclòs en la proposta de reforma del Estatut aprovada el passat 30 de setembre pel Parlament de Catalunya. L’objectiu de la proposta no era tant un augment de recursos financers sinó un canvi de model. Un model que augmenti la transparència dels comptes estatals i eviti l’arbitrarietat de l’actual que, en el cas de Catalunya ha derivat en una discriminació fiscal sense precedents a Europa. Un dels elements d’aquest canvi de model implica determinar el percentatge d’atribució d’impostos a l’Administració de l’Estat per a finançar dos conceptes: els serveis que presta l’Estat a tot el territori i la quota de solidaritat amb les altres CCAA que correspon a Catalunya pel seu major nivell de renda.
Recordem que la proposta de model de finançament de l’Estatut és una aposta per la transparència. Els catalans no podem continuar sense saber en què es gasten els nostres impostos. Ja no estem parlant de recursos, estem parlant de principis democràtics bàsics. Ara es tracta de canviar de model i no de fer un simple maquillatge del model actual.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!